El Tribunal Suprem permet discutir la valoració cadastral ferma d’un immoble mitjançant la impugnació de les liquidacions d’IBI. Sentència de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem, de 30 de gener de 2020 (rec. 3412/2018).

El Tribunal Suprem, en la sentència de 30 de gener de 2020, aborda la qüestió cassacional sobre si l’anul·lació del planejament urbanístic, que classificava un sector com a sòl urbanitzable, comporta que els terrenys afectats tornin a tenir la classificació prèvia (sòl no urbanitzable) i, en conseqüència, no puguin tenir la consideració de sòl urbà als efectes cadastrals, donant lloc a la nul·litat de les liquidacions emeses de l’impost de bens immobles.

En primer lloc, la Sala manifesta que, en qualsevol cas, l’efecte primordial de la nul·litat d’una disposició general, categoria a la que pertanyen els instruments de planejament urbanístic, posseeix diverses notes distintives que la jurisprudència ha perfilat de manera constant i reiterada: “Cabe considerar que la declaración de nulidad de pleno derecho de un plan produce efectos erga omnes y ex tunc, de modo que no se ocasionan a partir de la declaración, sino que se retrotraen al momento mismo en que se dictó la disposición general declarada nula. A partir de aquí, recobra su vigencia la normativa urbanística que le precedió y a la que sustituyó el plan anulado porque la nulidad se extiende a los efectos derogatorios que el plan que desaparece del mundo jurídico hubiera podido desplegar ( sentencia del Tribunal Supremo de 27 de abril de 1988, rec. de apelación)”.

I, en segon lloc, resol la qüestió que presenta estrictament interès cassacional, que és la de determinar si es poden revisar unes liquidacions de l’impost sobre béns immobles fixat a partir d’un planejament que ha estat declarat nul. La Sala estima que en casos excepcionals i, constatats de manera rigorosa i singularitzada, resulta possible incidir sobre aspectes relatius a la gestió cadastral per tal de qüestionar la liquidació tributària. A aquests efectes, considera que allò essencial per constatar la concurrència d’aquests supòsits està constituït per la constància de fets sobrevinguts a la valoració cadastral determinant de la liquidació litigiosa que evidenciïn la seva invalidesa, sempre que vinguin acompanyats de les circumstàncies següents (o altres semblants):

“(i) que la razón de esa invalidez haya sido reconocida por resoluciones de los órganos catastrales o económico-administrativos o, por resoluciones judiciales, para casos de sustancial similitud;

(ii) que el interesado las haya hecho valer para su situación individual ante los órganos catastrales o económico-administrativos y no haya recibido respuesta dentro del plazo que legal o reglamentariamente resulte de aplicación, colocándolo en una situación de tener que soportar una dilación que resulte grave para sus intereses económicos; y

(iii) en la impugnación jurisdiccional de sus valores catastrales, planteada directamente contra el acto principal de liquidación, el Ayuntamiento no haya rebatido eficazmente las concretas razones de invalidez que hayan sido ofrecidas contra el valor catastral aplicado en la liquidación”.

Com a conseqüència de l’anterior, determina la possibilitat d’impugnar indirectament el valor cadastral quan s’ha produït la nul·litat sobrevinguda del Pla: “La interpretación conjunta de los artículos 61.3, 65, 77.1 y 5 del TRLHL, así como de los artículos 4 y 7.2 del TRLCI permite, mediante la impugnación de las liquidaciones por IBI y en las excepcionales circunstancias de este caso, discutir el valor catastral del inmueble (base imponible del impuesto), aun existiendo una valoración catastral firme en vía administrativa, excepcionalidad representada por una situación urbanística de absoluta inestabilidad, derivada de varios recursos jurisdiccionales, declaraciones de nulidad e intentos de subsanación a posteriori”.