El silenci de l’Administració davant d’un requeriment d’inactivitat permet reiterar-lo i iniciar de nou el termini per interposar un recurs contenciós administratiu contra la manca de resposta del referit requeriment. Així mateix, en aquests supòsits la impugnació jurisdiccional de la inactivitat administrativa no està sotmesa al termini de caducitat previst a l’article 46.2 de la Llei jurisdiccional (LJCA).
L’article 29.1 LJCA regula la impugnació de la inactivitat de l’Administració quan està obligada a realitzar una prestació concreta a favor d’una o vàries persones determinades en virtut d’una disposició de caràcter general que no precisi d’actes d’aplicació o en virtut d’un acte, contracte o conveni administratiu. En aquest supòsit, el citat precepte preveu que la persona o persones que tinguessin dret a la referida prestació poden reclamar a l’Administració el compliment de la seva obligació i que, transcorreguts tres mesos des de la data de la reclamació sense obtenir cap resposta, poden interposar un recurs contenciós administratiu contra la inactivitat administrativa.
No és excepcional que l’Administració no doni resposta a un requeriment per inactivitat i davant d’això la persona o persones reclamants es troben en un dilema: (1) esperar i confiar en obtenir la resposta administrativa al seu requeriment, (2) interposar el recurs contenciós administratiu dins del termini de dos mesos des de que el seu requeriment es podia entendre presumptament desestimat, (3) interposar el recurs contenciós administratiu transcorregut el citat termini de dos mesos amb el risc que sigui declarat extemporani, o (4) formular un nou requeriment amb el risc que el recurs contenciós administratiu que interposin contra la desestimació d’aquest segon requeriment sigui declarat inadmissible (per no haver recorregut la desestimació presumpta del primer requeriment).
El Tribunal Suprem clarifica aquesta problemàtica en dues sentències en què es pronuncia sobre les vies de què disposen els ciutadans per impugnar la inactivitat administrativa.
La primera d’elles és la sentència de 26 de juny de 2018 (recurs de cassació 1017/2017), en la qual el Tribunal Suprem conclou que no existeix cap obstacle legal per reiterar i formular un segon i successius requeriments per inactivitat a l’Administració davant la seva manca de resposta i que això comporta el conseqüent reinici del còmput dels terminis processals previstos per la interposició d’un recurs contenciós administratiu contra dita inactivitat.
I la segona d’elles és la més recent sentència de 5 de febrer de 2020 (recurs de cassació 6287/2018) en la qual l’Alt Tribunal conclou que la impugnació jurisdiccional de la inactivitat de l’Administració, una vegada formulat el requeriment previ per inactivitat (que pot reiterar-se mentre subsisteixi la inactivitat i no obtingui resposta), i transcorregut el termini previst en el citat article 29.1 LJCA, no està sotmès al termini de caducitat previst a l’article 46.2 LJCA, de manera que el recurs contenciós administratiu interposat transcorregut el termini de dos mesos establert en aquest darrer precepte no pot ser declarat inadmissible per extemporani.
En aquesta última sentència el Tribunal Suprem aplica la mateixa “ratio decidendi” de la seva consolidada doctrina jurisprudencial sobre la no extemporaneïtat de la impugnació d’ “actes presumptes” de l’Administració transcorregut el termini previst a l’article 46.1 LJCA −a partir de la doctrina del Tribunal Constitucional− i reitera que l’incompliment de l’obligació de resoldre no pot operar en benefici de l’Administració perquè això comportaria la vulneració del dret fonamental a la tutela judicial efectiva dels ciutadans reconegut a l’article 24.1 de la Constitució.
El Tribunal Suprem s’ha pronunciat de forma idèntica en dos més recents sentències de 28 de maig i 25 de juny de 2020 (recursos de cassació 7296/718 i 239/19).