El TS aprecia la responsabilitat patrimonial de l’Estat legislador en relació amb la imposició d’una sanció administrativa en aplicació d’un precepte legal que posteriorment ha estat considerat contrari al Dret de la Unió Europea (STS de 10 de març de 2021).
En el seu moment, l’Administració de la Generalitat de Catalunya va imposar una sanció de 20.001 Euros per infracció de la Llei estatal d’ordenació del comerç minorista (LOCM) a una societat del grup MEDIA MARKT. Concretament, es va considerar que s’havia comès la infracció prevista a l’article 65.c) LOCM n relació amb l’article 14 de la mateixa llei, relativa a la prohibició de les anomenades “vendes a pèrdua”. Aquesta sanció va ser objecte d’un recurs contenciós administratiu davant del Jutjat contenciós administratiu, que el va desestimar.
Posteriorment, l’octubre de 2017, el TJUE va declarar que el Dret de la Unió Europea s’oposava a una disposició com l’article 65.c) LOCM (STJUE C-295/16). Dins del termini d’un any des de la publicació de la referida sentència al DOUE, l’empresa recurrent va formular una reclamació de responsabilitat patrimonial de l’Estat legislador davant la Generalitat. Aquesta reclamació va ser traslladada a l’Administració General de l’Estat, que va desestimar-la mitjançant un acord del Consell de Ministres, contra el qual es va interposar recurs contenciós administratiu.
En aquest context, el TS estima el recurs i reconeix el dret de la societat reclamant a ser indemnitzada pel valor de la sanció imposada, atès que es produeix un supòsit de responsabilitat patrimonial de l’Estat legislador per infracció del Dret de la Unió Europea (UE). El TS considera, a diferència del Consell de Ministres, que sí que s’ha produït una violació suficientment caracteritzada del Dret de la UE, atès que existia jurisprudència anterior del TJUE que indicava que els preceptes de la LOCM de referència no s’adequaven a la Directiva 2005/29/CE.
En definitiva, sempre i quan es compleixin els requisits de la Llei del règim jurídic del sector públic (la procedència dels quals no s’aborda en aquest resum), la reclamació de responsabilitat patrimonial de l’Estat legislador es demostra com un canal per a revertir els efectes patrimonials de sancions administratives que han quedat fermes, si el precepte legal que emparava la seva imposició posteriorment passa a ser considerat contrari al Dret de la UE.
