NOTA INFORMATIVA SOBRE LA MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ PER A LA MILLORA URBANÍSTICA I AMBIENTAL DELS BARRIS DE GRÀCIA.
El passat 4 de març de 2022 es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) l’acord de modificació del Pla general metropolità per a la millora urbanística i ambiental dels barris de Gràcia. L’objectiu del Consistori és la preservació de la singularitat d’aquest centre històric i la protecció del seu patrimoni per tal de mantenir-ne el teixit urbà tradicional.
L’àmbit objecte de la modificació inclou una superfície de gairebé 190 hectàrees dins el Districte de Gràcia, englobant pràcticament la totalitat del barri de la Vila de Gràcia i part dels barris del Camp d’en Grassot – Gràcia Nova, La Salut i Vallcarca-Penitents.
La nova regulació pretén donar resposta a les dinàmiques urbanístiques i edificatòries que estan comportant un procés de transformació dels barris de Gràcia a través de la substitució progressiva de les seves edificacions tradicionals.
Per mitjà de l’adaptació dels paràmetres urbanístics a les condicions físiques particulars i a la tipologia de paisatge urbà d’aquests barris, la MPGM vol conservar-ne el caràcter i identitat propis. D’altra banda, la nova ordenació també pretén augmentar la biodiversitat i espais verds d’aquest nucli per mitjà de la implantació de parcs i jardins, i de l’ampliació de les zones verdes i espais lliures.
Per tal d’aconseguir la millora urbanística i ambiental dels barris, la modificació proposa actuacions tant per als espais construïts, preservant i millorant el seu teixit consolidat, augmentant l’habitatge de protecció oficial i fomentant la bona convivència dels habitatges, les activitats i els equipaments, com per als espais lliures, incorporant nous requeriments ambientals que n’augmentin la biodiversitat.
Aquesta modificació de Planejament general ha de ser posada en relació amb el Pla Especial de Protecció del Patrimoni historicoartístic dels barris tradicionals de la Vila de Gràcia (PEPPHA), el qual va ser aprovat definitivament de forma prèvia a l’aprovació de la MPGM, el 23 de desembre de 2020, amb l’objectiu de preservar el teixit urbà, la identitat i les especificitats del nucli antic del barri.
De manera concreta, la MPGM preveu actuacions relatives al manteniment, la rehabilitació i la millora del paisatge urbà de les façanes i del teixit construït, i inclou normativa urbanística d’integració en el paisatge urbà tradicional. A tall d’exemple, en els casos d’actuacions d’obra nova, rehabilitació integral i renovació de façanes, caldrà incorporar un estudi que inclogui el dibuix de les façanes dels edificis situats a una distància inferior a 30 metres. A més, qualsevol intervenció de l’edificació s’haurà de projectar atenent a les característiques formals de les edificacions existents i llur tipologia, i es preveu la possibilitat de redactar plans de millora urbana, i/o plans especials integrals per precisar més detalladament aquestes condicions estètiques.
La nova regulació també efectua una reestructuració del parc d’habitatges, atesa la manca de solars lliures o sectors en transformació al barri per tal de poder construir habitatges de protecció. En aquest sentit, la normativa general del municipi preveu la reserva d’un 30% d’habitatge de protecció en les promocions que es desenvolupin en parcel·les de més de 600 m2 de sostre, mentre que en el cas de Gràcia, aquesta superfície mínima passa a ser de 400 m2.
Un altre exemple d’aprofundiment en aquesta mesura es troba en el cas d’actuacions que destinin a habitatge les plantes baixes de locals on no s’hi desenvolupava aquest ús que donin front al sistema de carrers residencials (clau 5r) i en les que es preveu la compatibilitat de l’ús comercial, terciari o similars en la planta baixa, en què només s’admetrà l’ús d’habitatge de protecció pública en la modalitat d’habitatge protegit genèric.
Per últim, pel que fa a les divisions dels anomenats grans habitatges, aquells que tenen una superfície cadastral igual o superior als 160 m2 construïts, s’admetrà únicament quan almenys la meitat dels habitatges resultants de la potencial subdivisió siguin destinats a habitatge protegit genèric. No obstant això, cal assenyalar que aquesta mesura no s’aplicarà a les divisions que realitzin els hereus en primer grau i que estiguin directament relacionades amb la transmissió mortis causa dels mateixos.
Pel que fa a la protecció de les edificacions, la MPGM ha incorporat una gran quantitat d’elements al catàleg de patrimoni, els quals se sumen a les edificacions protegides pel PEPPHA, de manera que s’assolirà la protecció de fins a tres de cada quatre edificis de l’àmbit. Amb aquesta mesura es pretén identificar i protegir els edificis i els conjunts més rellevants que, considerats aïlladament o en conjunt, constitueixen la identitat històrica de la vila de Gràcia.
D’altra banda, l’Ajuntament de Barcelona també vol impulsar el comerç de proximitat, incentivant la implantació dels comerços i usos terciaris a les plantes baixes de les edificacions. Per aquest motiu, no s’admet l’ús d’habitatge en les plantes baixes de les edificacions que donin front a les vies urbanes d’especial caràcter cívic, identificades com a sistema d’eixos d’activitat (clau 5e) i que conformen el nucli de la Vila de Gràcia, excepte en els casos que la protecció patrimonial, individual o de conjunt, ho dispensi.
Finalment, s’estableixen diverses actuacions per a la creació de noves zones verdes i equipaments, preveient-se un increment de 3.800 m2 en el cas dels espais lliures i zones verdes, i de 12.300 m2 pel que fa als equipaments públics i privats. Així mateix, s’incorporen mesures per al manteniment i millora dels espais amb arbrat i vegetació existents i per a l’avaluació de la capacitat dels carrers, de les places i dels interiors d’illa, amb l’objectiu d’estructurar un sistema urbà eficient i sostenible des del punt de vista ambiental.
La nova regulació de planejament no ha estat exempta de polèmica, especialment pel que fa a les expropiacions previstes en el document d’aprovació inicial, el qual va provocar una forta oposició del veïnat del barri. En aquest sentit, cal posar de relleu les desafectacions urbanístiques que preveu el nou document aprovat definitivament, com en el cas del passatge Frígola, en què els veïns han celebrat la gran reducció de les expropiacions previstes per l’aprovació inicial de la MPGM, passant de 42 a les 9 que s’han acabat plasmant en la seva versió definitiva.
La modificació, que va entrar en vigor el dia de la seva publicació, és impugnable davant la jurisdicció contenciosa administrativa fins al proper 4 de maig de 2022.
La documentació relativa a la MPGM dels barris de Gràcia es troba disponible al següent enllaç del Registre de Planejament Urbanístic de Catalunya:
