El Tribunal Suprem declara que no és conforme a dret permetre l’esmena d’un vici essencial del procediment d’elaboració d’instruments de planejament urbanístic en el tràmit d’execució de sentència. STS núm. 234/2022, de 23 de febrer.
El Tribunal Suprem s’ha pronunciat, en la sentència 234/2022, de 23 de febrer, sobre la impossibilitat d’esmenar, en execució de sentència, l’omissió del procediment d’avaluació ambiental estratègica en un instrument de planificació urbanística declarat nul per aquesta causa.
En el supòsit analitzat, l’òrgan ambiental competent havia emès un informe de conformitat amb el qual acordava que no era necessari sotmetre el pla en qüestió al procediment d’avaluació ambiental estratègica, perquè aquest no presentava efectes ambientals negatius amb caràcter significatiu. No obstant això, durant la tramitació del pla es van modificar la seva superfície i denominació, provocant que el pla aprovat definitivament no coincidís amb el que havia sigut objecte de l’informe esmentat.
El Tribunal Superior de Justícia de Galícia va considerar que es tractava d’un simple defecte formal i que, en conseqüència, era procedent la declaració de nul·litat de ple dret i la posterior esmena del vici detectat en el tràmit d’execució de sentència amb l’aportació d’un nou informe de l’òrgan ambiental. Tanmateix, el Tribunal Suprem arriba a una conclusió totalment diferent.
En efecte, el Tribunal Suprem estima que en aquest supòsit és plenament aplicable la doctrina que va establir anteriorment en la sentència número 569/2020, de 27 de maig, segons la qual els vicis essencials del procediment en l’elaboració de plans urbanístics comporten la nul·litat de ple dret de la totalitat de l’instrument sense que sigui possible la seva posterior esmena a efectes de mantenir-ne la vigència, tret d’aquells supòsits en els quals sigui possible individualitzar-ho respecte d’un determinat àmbit territorial o d’unes concretes determinacions. Així mateix, entén que l’informe de l’òrgan ambiental es va pronunciar sobre un pla que no és coincident – ni en la seva nomenclatura ni en el seu àmbit territorial – amb el que va ser objecte d’aprovació definitiva i que, en conseqüència, no estem davant d’un simple defecte formal i l’òrgan ambiental havia d’haver emès un nou informe abans de l’aprovació definitiva.
