El TJUE considera que limitar el nombre de llicències de serveis de vehicles de turisme amb conductor (VTC) dins l’AMB és contrari al Dret de la Unió Europea.
El 8 de juny de 2023, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va publicar l’esperada sentència en l’assumpte C-50/21, Prestige and Limousine, relativa al reglament local de serveis VTC dins l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) (Reglament d’ordenació de l’activitat de transport urbà discrecional de viatgers amb conductor de vehicles de fins a nou places – RVTC), que restringeix l’activitat dels VTC dins l’AMB. La sentència s’adopta en el marc d’una qüestió prejudicial presentada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en el recurs contra el RVTC presentat per Prestige and Limousine, empresa del grup Cabify, el qual presta serveis de VTC a Espanya.
En el marc de la qüestió prejudicial, el TJUE analitza les restriccions que imposa el RVTC a l’activitat de VTC i la seva compatibilitat amb el Dret de la Unió. Aquesta norma exigeix, d’una banda, l’obtenció d’una llicència addicional a la prevista a nivell nacional per exercir l’activitat de VTC i, d’una altra, limita el nombre de llicències de serveis de VTC a una per cada trenta llicències de serveis de taxi atorgades per a la conurbació de l’AMB.
Absència d’ajuda d’Estat
El TJUE considera, en primer lloc, que la norma no suposa una ajuda d’Estat de l’article 107.1 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE) dirigida al sector del taxi, atès que el RVTC no implica el compromís de fons estatals, que constitueix un dels requisits acumulatius de les ajudes d’Estat.
Restricció a la llibertat d’establiment
En canvi, el TJUE conclou que les dues mesures analitzades sí suposen una restricció a la llibertat d’establiment de l’article 49 del TFUE i recorda que, com a tals, només poden ser admeses a condició d’estar justificades per una raó imperiosa d’interès general, i sempre que siguin proporcionades, és a dir, si són apropiades per a garantir, de forma congruent i sistemàtica, la realització de l’objectiu perseguit i no van més enllà del que és necessari per a la seva consecució.
Existència de raons imperioses d’interès general: el TJUE accepta la bona gestió del transport, del trànsit i de l’espai públic, així com la protecció del medi ambient, però no garantir la viabilitat econòmica del taxi
En relació amb l’existència de raons imperioses d’interès general que justifiquin les mesures restrictives del RVTC, el TJUE considera, primerament, que garantir la viabilitat econòmica del sector del taxi no constitueix una raó imperiosa d’interès general que pugui justificar una restricció a la llibertat d’establiment perquè es tracta d’un objectiu de caràcter merament econòmic. En aquest sentit, aquest objectiu no pot invocar-se per justificar la preservació d’un equilibri entre el servei de VTC i de taxi, ni la proporció entre llicències de VTC i de taxi, ambdues consideracions de caràcter purament econòmic, d’acord amb el TJUE. A més, el TJUE considera irrellevant que el Tribunal Suprem espanyol, en la seva sentència de 4 de juny de 2018, validés la qualificació dels serveis de taxi com a “serveis d’interès general”, atès que qualsevol mesura restrictiva de la llibertat d’establiment ha de perseguir un objectiu que constitueixi, com a tal, una raó imperiosa d’interès general d’acord amb la jurisprudència de la Unió, i no d’acord amb el dret intern. En aquest sentit, el TJUE estima no hi ha cap element que posi de manifest que el servei de taxi sigui un “servei d’interès econòmic general” (SIEG) de l’article 106.2 del TFUE, ni tampoc que la prestació dels serveis de VTC pugui impedir el compliment d’una missió de servei públic que hagués estat encarregada als prestadors de servei de taxi. El fet que l’activitat de taxi estigui altament regulada no permet concloure que reuneixi les característiques pròpies dels SIEGs. A més, en qualsevol cas, els SIEGs queden sotmesos en principi a les normes de competència.
En canvi, el TJUE considera que els objectius de bona gestió del transport, del trànsit i de l’espai públic, així com la protecció del medi ambient, sí que constitueixen raons imperioses d’interès general, d’acord amb la pròpia jurisprudència, i podrien invocar-se per justificar les mesures litigioses.
Proporcionalitat de les mesures: s’accepta el sistema de doble llicència, però únicament si està justificat per particularitats pròpies de l’AMB. En canvi, no es considera proporcionada la ràtio d’un VTC per trenta taxis.
Un cop determinat que es poden invocar raons imperioses d’interès general, el TJUE procedeix a analitzar la proporcionalitat de cada una de les mesures, és a dir, la segona autorització i la ràtio d’un VTC per trenta taxis.
Sobre l’autorització prèvia a l’inici de l’activitat VTC, el Tribunal la considera proporcionada per aconseguir els objectius de bona gestió del transport, del trànsit i de l’espai públic, així com per la protecció del medi ambient, sempre i quan les llicències es basin en criteris objectius i no discriminatoris, i no es superposin a controls ja efectuats en el marc del procediment d’autorització estatal, sinó que responguin a les necessitats particulars de l’AMB. Per això, l’òrgan jurisdiccional remitent haurà d’apreciar, entre altres aspectes, si determinades particularitats de la conurbació de Barcelona justifiquen la imposició d’una segona autorització, per tal d’aconseguir els objectius citats.
Respecte la segona qüestió, el límit de llicències, el TJUE considera que no és una limitació idònia per a la consecució dels objectius anteriorment citats i tampoc és proporcionada, atès que no és la mesura menys restrictiva per a la llibertat d’establiment. El TJUE considera que l’AMB no ha desvirtuat les al·legacions de la recurrent i la Comissió Europea segons les quals els serveis de VTC contribueixen a aconseguir els objectius perseguits, concretament, els VTC fomenten: la reducció de l’ús del cotxe privat; una mobilitat eficaç i integradora, gràcies a la digitalització i la flexibilitat d’ús de les plataformes de VTC; i el recurs a vehicles que utilitzen energies alternatives. Tampoc és coherent invocar problemes d’estacionament a la via pública quan el RVTC obliga a disposar del seu propi estacionament i a no estacionar en la via pública. En aquest sentit, el TJUE observa que no consta cap estudi de l’impacte de la flota VTC ni tampoc dels beneficis que tindrien les mesures del RVTC respecte dels objectius de bona gestió del transport, del trànsit i de l’espai públic, així com de protecció del medi ambient. Com a mesures menys restrictives, el TJUE cita mesures d’organització dels serveis de VTC, limitacions en determinades franges horàries o en determinats espais, i l’establiment de límits d’emissions als VTC.
En resum:
- L’exigència d’una doble autorització i la limitació del nombre de llicències VTC són restriccions a la llibertat d’establiment que només es poden admetre si estan justificades per aconseguir objectius relacionats amb la bona gestió del transport, del trànsit i de l’espai públic, així com la protecció del medi ambient, i sempre que siguin proporcionades.
- Garantir l’equilibri entre els serveis de taxi i de VTC no és una raó vàlida per justificar les restriccions als serveis de VTC, ja que és un objectiu de caràcter purament econòmic, no admès per la jurisprudència de la Unió.
- El servei de taxi no és un servei d’interès econòmic general d’acord amb el Dret de la Unió, independentment de com es qualifiqui internament.
- El sistema de doble autorització és admissible però únicament si respon a necessitats particulars de l’AMB que no estan ja contemplades a la llicència estatal. Qualsevol mesura en aquest sentit s’haurà de justificar empíricament per raons de bona gestió del transport, del trànsit i de l’espai públic, així com la protecció del medi ambient, i haurà de respondre a criteris objectius i no discriminatoris.
- La limitació del nombre de llicències de VTC no és una mesura ni adequada ni proporcionada i és per tant contrària al Dret de la Unió.
Cal recordar que el TJUE està responent a una qüestió de prejudicialitat del TSJC i que, per tant, no es l’òrgan encarregat d’enjudiciar el cas concret, que en aquest cas és el TSJC. Per tant, serà el TSJC qui haurà de resoldre sobre l’anul·lació del RVTC.
No obstant això, el TSJC -ni cap altre tribunal estatal- no es pot separar de la interpretació del TJUE respecte el Dret Comunitari. Així doncs i tot i que cal esperar a la resolució del TSJC, tot sembla indicar que s’estimarà, com a mínim parcialment, el recurs d’anul·lació del RVTC presentat per Prestige and Limousine.
Júlia Samsó Lucas
Advocada
PAREJA & ASSOCIATS, ADVOCATS
