El Tribunal Suprem conclou que l’administració pot recórrer a la col·laboració d’altres organismes en la tramitació dels procediments administratius en circumstàncies excepcionals i quan no es disposi de mitjans materials o tècnics
Per mitjà de la Sentència de 26 d’octubre de 2023 (recurs 2912/2022), el Tribunal Suprem (TS) ha resolt un recurs de cassació sobre la interpretació de l’article 8 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre del Règim Jurídic del Sector Públic (LRJSP), relatiu a la competència dels òrgans administratius.
La controvèrsia sorgeix arran de l’aprovació del Reial Decret-llei 13/2018, que va limitar l’àmbit territorial de les autoritzacions d’arrendament de vehicles de transport amb conductor (VTC) als serveis de caràcter interurbà, excloent els serveis urbans. Aquesta norma preveia un règim transitori per a les autoritzacions vigents a la seva entrada en vigor, segons el qual es podia continuar prestant el servei en l’àmbit urbà durant 4 anys, tenint aquesta previsió el caràcter d’indemnització, sens perjudici de la possibilitat de sol·licitar una indemnització complementària a la Direcció General de Transport Terrestre (DGTT) del Ministeri de Foment.
A l’empara d’aquest règim transitori, el Ministeri de Foment va rebre més de 15.000 sol·licituds que s’havien de tramitar en un termini de 6 mesos, i, atesa la impossibilitat de tramitar-les pels seus propis mitjans, el Ministeri va encarregar-ne la tramitació a Ingeniería y Economía del Transporte (INECO), una societat mercantil estatal adscrita al Ministeri i el capital de la qual pertany íntegrament a les entitats públiques empresarials ENAIRE (abans, Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea: AENA) i Administrador de Infraestructuras Ferroviarias (ADIF).
En el supòsit de fet objecte de la sentència, una empresa de VTC va impugnar diverses resolucions de la DGTT, per mitjà de les quals es rebutjaven les sol·licituds d’indemnització complementària.
La sentència d’instància, del TSJ de la Comunitat de Madrid, va estimar el recurs i va declarar la nul·litat de les resolucions, en concloure que tant les resolucions com els procediments administratius tenien un vici de nul·litat consistent en l’externalització total de la tramitació del procediment “que priva a los funcionarios públicos de la prestación de sus funciones”.
Tanmateix, l’empresa de VTC va presentar recurs de cassació contra la sentència del TSJ al·legant, entre d’altres motius, que infringia la jurisprudència del TS relativa a la utilització de mitjans propis instrumentals en la tramitació de procediments administratius.
El TS estima el recurs de cassació en no apreciar el motiu de nul·litat de ple dret en la tramitació del procediment i ordena la retroacció del procés per tal que el TSJ dicti una nova sentència sense apreciar la causa de nul·litat i es pronunciï sobre les altres qüestions que es plantejaven en el recurs.
La sentència es basa en el fet extraordinari que el Ministeri havia de tramitar en un període molt breu unes 15.000 sol·licituds i, degut a la impossibilitat de tramitar-les pels seus propis mitjans, va acudir a la col·laboració de la societat mercantil estatal. D’acord amb la seva condició de mitjà propi, el TS afirma que l’actuació de la societat INECO, col·laborant amb una Administració en l’exercici de les funcions que li han estat encomanades, no es pot considerar aliena als principis i regles de la llei de procediment administratiu.
Així mateix, la sentència considera que la nul·litat tampoc es pot fonamentar en la no intervenció de funcionaris públics de carrera, ja que també podria impedir la intervenció de personal laboral o interins així com deixaria buit de contingut les formes de gestió indirecta i col·laboració amb les Administracions. A més, el TS remarca la importància del fet que la DGTT es va reservar el control de la tramitació i la signatura de les resolucions, de manera que la decisió última corresponia a les autoritats i funcionaris de la DGTT.
En conseqüència, l’Alt Tribunal conclou que la LRJSP no s’oposa al fet que l’Administració Pública, quan concorrin circumstàncies extraordinàries i no disposi dels mitjans materials o tècnics necessaris per al correcte desenvolupament de les seves funcions, pugui recórrer, per raons d’eficàcia i eficiència administratives, i en consonància amb el deure d’una bona administració, a la col·laboració d’altres organismes o ens.
Enllaç sentència: https://www.poderjudicial.es/search/AN/openDocument/f29c3e7fd76e65f6a0a8778d75e36f0d/20231207