El Tribunal Suprem declara que si una obra contractada per l’administració s’arruïna o pateix deterioraments incompatibles amb la seva funció amb posterioritat a l’expiració del termini de garantia és possible declarar la responsabilitat solidària de varis dels agents intervinents.
En aquells supòsits en els quals l’administració contracti l’execució d’unes obres i aquestes s’arruïnin o bé pateixin deterioraments incompatibles amb la seva funció, serà necessari que aquesta iniciï, tramiti i resolgui un procediment per determinar la causa dels danys i l’existència – o no – de responsabilitat d’algun o varis dels agents intervinents. Sobre aquesta qüestió s’ha pronunciat el Tribunal Suprem en la sentència número 666/2024, de 18 d’abril.
La sentència citada resol el recurs de cassació en el qual es planteja si en un supòsit com l’exposat i un cop sobrepassat el període de garantia, l’administració pot declarar la responsabilitat solidària de diversos agents intervinents en l’execució de les obres sense especificar el coeficient de culpabilitat i responsabilitat que correspon a cada un d’ells. En el supòsit de fet l’administració havia declarat que la responsabilitat dels danys causats era imputable al redactor del projecte, al director de l’obra i al contractista de forma solidària.
El recurrent sostenia que els articles 244 i 315 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic obliguen a concretar i determinar de forma individualitzada l’abast i responsabilitat de cada un dels agents intervinents, no sent possible l’aplicació del règim de la responsabilitat solidària. Per contra, el Tribunal Suprem ha interpretat que, en l’àmbit de la contractació pública, l’administració està habilitada per exigir de forma solidària als facultatius i al personal intervinent causant de la ruïna o deteriorament de les obres quan la valoració objectiva i racional de les proves evidenciï la concurrència de culpes i no faci possible determinar la responsabilitat que correspon a cada un d’ells.
Així mateix, el Tribunal Suprem també ha conclòs que aquesta interpretació és conforme amb la seva doctrina que estableix que la quota de participació de cada un dels agents intervinents responsables solidàriament de la producció dels danys pugui ser objecte de determinació en el procés civil on els agents poden exercir les accions de repetició que estimin oportunes.