El Tribunal Suprem repassa la seva doctrina sobre la regulació de les activitats econòmiques per mitjà dels instruments de planejament municipal en relació amb el principi de lliure mercat i empresa.
Per mitjà de les Sentències núm. 3983/2024, de 15 de juliol de 2024 (rec. 2063/2023) i núm. 3388/2024, de 17 de juny de 2024 (rec. 8754/2022), el Tribunal Suprem efectua una anàlisi sobre la regulació de les activitats econòmiques mitjançant els instruments de planejament municipal en relació amb el principi de lliure mercat i empresa.
La conclusió derivada de l’anàlisi efectuada per l’Alt Tribunal, és que la regulació de les activitats econòmiques en els plans d’ordenació municipals ha de comptar amb la deguda fonamentació justificativa de les mesures adoptades per mitjà de la nova ordenació, sense que aquestes puguin implicar, en cap cas, una restricció absoluta per a la implantació d’usos en una zona concreta.
A més a més, de conformitat amb el que disposa l’article 5 de la Llei 20/2013, de garantia de la unitat de mercat, la referida justificació ha de respondre a una raó imperiosa d’interès general, pressupòsit que habilita a l’Administració local a aprovar una regulació que permeti conciliar l’activitat econòmica i l’organització de la ciutat mitjançant l’exercici de l’ius variandi urbanístic. En qualsevol cas, aquest exercici haurà d’estar presidit pel respecte als principis de congruència, racionalitat i proporcionalitat.
Segons assenyala l’Alt Tribunal, el debat s’ha de centrar en si les limitacions responen a aquesta justificació raonable, que ha d’estar incorporada al pla i, en especial, al document de la memòria: per exemple, en el cas de la fixació de distàncies mínimes entre els locals on es desenvolupi una activitat recreativa de joc, que constitueix una limitació a la llibertat d’establiment, el Pla urbanístic haurà de justificar que es tracta d’una mesura dirigida a salvaguardar una raó imperiosa d’interès general com la salut pública, i que la limitació escollida és proporcional a aquesta raó.
Així, en la Sentència núm. 3983/2024, el Tribunal Suprem declara la nul·litat d’una modificació del Pla General d’Ordenació Urbana de Burgos aprovada l’any 2021, que regulava l’ús terciari recreatiu a la ciutat, per considerar que la mateixa no responia als principis de proporcionalitat i racionalitat i perquè, a més a més, no contenia una justificació raonable de les mesures restrictives acordades.
En canvi, en la Sentència núm. 3388/2024, s’enjudicia un supòsit molt similar en què el Tribunal Suprem declara que la modificació de planejament de Talavera de la Reina sobre l’ús terciari recreatiu de l’any 2020 va motivar adequadament les limitacions imposades mitjançant la inclusió de múltiples informes i documents justificatius de les mateixes (la documentació del pla contenia, entre d’altres, una memòria informativa que detallava la legislació de referència, els estudis i les publicacions sobre el sector del joc a Espanya, i una anàlisi de la incidència poblacional del joc).
