El Pla director urbanístic de revisió de sòls no sostenibles del litoral de Girona no podia desclassificar sectors de sòl urbanitzable i àmbits de sòl urbà, ni establir una qualificació urbanística per als terrenys desclassificats, segons està resolent el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en les primeres sentències dictades en relació amb aquest pla director.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha dictat les primeres sentències resolent recursos contenciosos administratius interposats contra el Pla director urbanístic de revisió dels sòls no sostenibles del litoral de Girona (des d’ara, PDURSNS_LG), aprovat definitivament per acord de la Comissió de Territori de Catalunya de 28 de gener de 2021 (publicat en el DOGC de 15 de febrer de 2021).
Cal recordar que el PDURSNS_LG té per objecte la revisió de 166 sectors de sòl urbanitzable i de 35 àmbits de sòl urbà dels 17 municipis de la Costa Brava que no tenen el seu planejament general adaptat al Pla territorial parcial de les comarques gironines (els municipis de Portbou, Colera, Llançà, el Port de la Selva, Cadaqués, Roses, Sant Pere Pescador, l’Escala, Torroella de Montgrí, Pals, Begur, Mont-ras, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro, Tossa de Mar, Lloret de Mar i Blanes) i introdueix una normativa d’integració paisatgística per a la construcció d’habitatges aïllats a la qual s’han d’adequar tots els municipis del litoral de Girona (tots els municipis anteriors més els municipis de Castelló d’Empúries, Palafrugell, Palamós, Calonge i Sant Antoni i Castell – Platja d’Aro).
En les primeres sentències, dictades des de principis del mes de febrer d’aquest any 2024, majoritàriament el TSJCat ha estimat parcialment els recursos contenciosos administratius interposats contra el PDURSNS_LG i ha declarat la nul·litat de ple dret de diversos preceptes de la seva normativa urbanística que tenien per objecte la desclassificació de sectors de sòl urbanitzable o d’àmbits de sòl urbà dels municipis de Begur, Pals, Lloret de Mar, Roses i El Port de la Selva (entre altres), per vulneració de l’autonomia local.
En totes aquestes sentències el TSJCat recorda la doctrina jurisprudencial del TS referent al principi d’autonomia local en matèria urbanística i als límits del planificador supramunicipal davant la competència urbanística municipal, en el sentit que les determinacions d’un pla director urbanístic supramunicipal no poden produir una “congelació del rang” del planejament general municipal, impedint que pugui ser objecte de modificacions posteriors que s’apartin d’aquell pla director “con lo que el margen de apreciación y de discrecionalidad del Ayuntamiento queda bloqueado pro futuro”. I, d’acord amb aquesta doctrina jurisprudencial, el TSJCat conclou que el PDURSNS_LG vulnera l’autonomia local dels municipis perquè conté determinacions d’aplicació directa que desclassifiquen sectors de sòl urbanitzable i àmbits de sòl urbà i proposa per als municipis la directriu de qualificar els terrenys dels sectors i àmbits desclassificats amb una concreta qualificació urbanística, que es considera d’aplicació directa mentre no es produeixi l’adaptació del planejament general dels municipis al pla director, segons les disposicions transitòries 1a i 2a de la seva normativa.
El TSJCat admet que els plans directors urbanístics poden classificar sòl però conclou que només ho poden els plans directors urbanístics de delimitació i ordenació de sectors d’interès supramunicipal (art. 56.6.a) TRLU, en relació amb l’apartat 1.g) del mateix precepte) i que el PDURSNS_LG no es correspon amb aquesta tipologia de plans directors urbanístics. Concretament, en relació amb això, el TSJCat assenyala que:
“(…) en el caso que nos ocupa, no nos encontramos ante un supuesto de los previstos en el artículo 56.6.a) en relación con el apartado 1.g) del mismo precepto, por lo que, en aplicación de la jurisprudencia antes citada, debemos concluir afirmando que el cambio de clasificación urbanística de suelo urbano a no urbanizable operada directamente por el PDULG, sustituyendo en este caso los Planes Municipales de Ordenación, vulnera el principio de autonomía municipal, y por tanto es contrario a Derecho. Del mismo modo, y si bien ya no se trata de una determinación, sino de una directriz (ver artículo 13 de las NNUU del PDULG) consecuencia de la determinación anterior, resulta contrario al mismo principio de autonomía local dictar a un Ayuntamiento la calificación que su Plan General de Ordenación debe dar a un sector de su territorio (…)”
Fins ara, només en poques sentències el TSJCat no ha considerat vulnerat el principi d’autonomia local. Primer, perquè el precepte impugnat en el recurs no contenia una determinació d’aplicació directa (desclassificació de sòl i proposta de qualificació urbanística per als terrenys desclassificats) sinó una directriu per al planejament general (STSJCat de 8 de febrer de 2024, recurs ordinari 137/2021, STSJCat de 9 d’abril de 2024, recurs ordinari 65/2021). I, segon, perquè la reducció d’un àmbit era per motius d’excés de pendent (superior al 20%) i per contenir terrenys inundables en zona de flux preferent i perquè aquesta reducció s’ajusta a les directrius que estableix l’article 9.4 del TRLU (STSJCat de 8 de febrer de 2024, recurs ordinari 123/2021).
Malgrat apreciar la nul·litat de ple dret, per vulneració de l’autonomia local, de les determinacions del PDURSNS_LG que preveuen la desclassificació directa de sectors de sòl urbanitzable o àmbits de sòl urbà i la directriu de qualificació urbanística dels terrenys desclassificats, d’aplicació directa mentre no es produeixi l’adaptació dels planejaments generals al pla director, fins ara el TSJCat ha desestimat declarar la nul·litat de ple dret de tot el pla director per altres motius d’impugnació de caràcter més general invocats en alguns dels recursos que ja han estat resolts.
En concret, el TSJCat ha desestimat que el pla director s’hagués aprovat per un òrgan manifestament incompetent, que s’hagués de sotmetre a un nou tràmit d’informació pública pels canvis introduïts després de la seva aprovació inicial o que no disposés d’una anàlisi de la perspectiva de l’impacte de gènere. I, així mateix, el TSJCat ha desestimat de moment declarar la nul·litat de ple dret del pla per mancances en l’estudi econòmic financer o per la inexistència de l’informe de sostenibilitat econòmica, assenyalant que , segons la doctrina jurisprudencial del TS, no era necessari que incorporés l’informe de sostenibilitat econòmica perquè no es tracta d’un instrument d’ordenació urbanística que prevegi actuacions de transformació directa i immediata.
Per altra banda, s’ha de destacar que el TSJCat ha declarat en una sentència la improcedència d’impugnar indirectament les previsions del Pla director urbanístic del sistema costaner o del Pla territorial parcial de les comarques gironines en ocasió de la impugnació directa del PDURSNS_LG –que es limita a incorporar les previsions d’aquells plans–, per manca de relació de jerarquia entre aquests plans (STSJCat de 16 de febrer de 2024, recurs ordinari 128/2021).
I, finalment, en cap de les sentències analitzades el TSJCat es pronuncia respecte a la normativa d’integració paisatgística per a la construcció d’habitatges aïllats continguda en el PDURSNS_LG que resulta aplicable a tots els municipis del litoral gironí.
Totes les sentències dictades pel TSJCat i que es poden consultar a la web del CGPJ (cendoj) són les següents:
- STSJCat núm. 287, d’1 de febrer de 2024 (recurs ordinari 129/2021) – El Port de la Selva
- STSJCat núm. 372, de 8 febrer de 2024 (recurs ordinari 137/2021) – Cadaqués
- STSJCat núm. 370, de 8 de febrer de 2024 (recurs ordinari 123/2021) – Lloret de Mar
- STSJCat núm. 386, de 8 de febrer de 2024 (recurs ordinari 127/2021) – Begur
- STSJCat núm. 411, de 13 de febrer de 2024 (recurs ordinari 114/2021) – Begur
- STSJCat núm. 412, de 13 de febrer de 2024 (recurs ordinari 149/2021) – Pals
- STSJCat núm. 414, de 13 de febrer de 2024 (recurs ordinari 156/2021) – El Port de la Selva
- STSJCat núm. 419, de 13 de febrer de 2024 (recurs ordinari 150/2021) – Lloret de Mar
- STSJCat núm. 481, de 16 de febrer de 2024 (recurs ordinari 128/2021) – Cadaqués
- STSJCat núm. 647, de 29 de febrer de 2024 (recurs ordinari 158/2021) – Begur
- STSJCat núm. 660, de 29 de febrer de 2024 (recurs ordinari 130/2021) – Begur
- STSJCat núm. 1137, de 9 d’abril de 2024 (recurs ordinari 65/2021) – Roses
