El Tribunal Constitucional reitera que la jurisdicció contenciosa-administrativa no té caràcter revisor i ha de donar resposta als motius plantejats pels recurrents
En la seva Sentència 23/2018, de 5 de març, el Tribunal Constitucional (TC) resol un recurs d’empara interposat per la vulneració del dret fonamental a la tutela judicial efectiva (article 24.1 de la Constitució). En aquest recurs, un particular al·legava que el Jutjat Contenciós Administratiu que va desestimar el seu recurs contenciós administratiu contra una sanció administrativa havia desobeït la doctrina del TC. El Jutjat havia rebutjat examinar un dels motius plantejats pel recurrent sobre la base del “caràcter revisor” de la jurisdicció contenciosa-administrativa. Concretament, el Jutjat va argumentar que el motiu no havia estat adduït en via administrativa i que per tant no esqueia donar-hi resposta.
El TC admet a tràmit el recurs d’empara perquè es tracta d’un dels supòsits d’especial transcendència constitucional recollits a la seva sentència núm. 155/2009: “el órgano judicial podría haber incurrido en una negativa manifiesta del deber de acatamiento de la doctrina constitucional”. El TC estima el recurs i declara nul·la la sentència del Jutjat per vulneració del dret fonamental a la tutela judicial efectiva. En aquest sentit, recorda que aquest és un dret que comprèn, també en la jurisdicció contenciosa administrativa, no només l’obtenir resposta a les pretensions exercides sinó també a les al·legacions “de carácter principal y substancial” plantejades per les parts.