El Tribunal de Justícia de la Unió Europea estima que una federació esportiva nacional pot estar subjecte a les normes d’adjudicació de contractes públics quan exerceixi activitats d’interès general que no tinguin caràcter industrial i mercantil.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha dictat Sentència en els assumptes acumulats C-155/19 i C-156/19 (FIGC, Consorzio Ge.Se.Av. S. c. Arl vs. De Vellis Servizi Globali Srl), en el marc d’un procediment prejudicial sobre la contractació per part de la federació italiana de futbol (en endavant, FIGC) dels serveis de transport i emmagatzematge de material per a les seleccions nacionals.
Concretament, la FIGC va convocar un procediment negociat per adjudicar els referits serveis, durant un període de tres anys, en el qual va convidar a participar dues entitats: una va ser designada adjudicatària del contracte i l’altra va presentar recurs davant el Tribunale amninistrativo regionale de Lazio (Jutjat contenciós administratiu regional de Lazio) impugnant la manera en què es va desenvolupar la licitació, per haver-se infringit les normes de publicitat previstes en el Codi de contractes públics italià.
El tribunal de primera instància va estimar el recurs i va anul·lar l’adjudicació en favor de la primera societat, pel fet de qualificar a la FIGC d’organisme de dret públic. Tant la FIGC com l’empresa adjudicatària van interposar sengles recursos contra la sentència d’instància, al rebutjar que la FIGC tingui la consideració d’organisme de dret públic i, com a conseqüència, la competència de l’ordre contenciós administratiu per conèixer de l’assumpte.
Davant d’aquesta tessitura, el Consell d’Estat italià, abans de resoldre si la FIGC estava obligada a aplicar les normes relatives a l’adjudicació de contractes públics i quina era la jurisdicció competent, va elevar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la UE, per tal de dilucidar si pot catalogar-se a la FIGC com a organisme de dret públic de conformitat amb l’article 3, apartat 1, lletra d), del Codi de contractes públics, que transposa l’article 2, apartat 1, punt 4, de la Directiva 2014/24/UE, sobre contractació pública.
Doncs bé, en el present assumpte, el Consell d’Estat italià planteja qüestió prejudicial incidint sobre la mateixa problemàtica, ja no des d’un punt de vista comptable, sinó des del de la contractació pública, en el marc d’un litigi en el qual s’ha de resoldre si la FIGC es va crear específicament per a satisfer necessitats d’interès general i, de ser així, si el Comitè Olímpic Nacional Italià (en endavant, CONI) controla la seva gestió.
La Directiva 2014/24/UE, en el seu article 2, apartat 1.4, estableix que s’entendrà per “Organismo de derecho público: cualquier organismo que reúna todas las características siguientes: a) que se haya creado específicamente para satisfacer necesidades de interés general que no tengan carácter industrial o mercantil; b) que esté dotado de personalidad jurídica propia, y c) que esté financiado mayoritariamente por el Estado, las autoridades regionales o locales, u otros organismos de derecho público, o cuya gestión esté sujeta a la supervisión de dichas autoridades u organismos, o que tenga un órgano de administración, de dirección o de supervisión, en el que más de la mitad de los miembros sean nombrados por el Estado, las autoridades regionales o locales, u otros organismos de derecho público”.
En aquest context, el TJUE ha dictat Sentència apreciant el següent:
1.L’activitat d’interès general constituïda per l’esport és exercitada per cadascuna de les federacions esportives nacionals en el marc de les funcions de caràcter públic expressament atribuïdes a aquestes federacions per la normativa nacional, malgrat que algunes d’aquestes funcions aparentment no tenen caràcter industrial o mercantil. Per tant, conclou que, en la mesura que desenvolupa efectivament aquestes funcions, pot considerar-se que una federació esportiva nacional, com la FIGC, ha estat creada específicament per satisfer necessitats d’interès general que no tinguin caràcter industrial o mercantil.
2. L’autonomia de gestió conferida a les federacions esportives nacionals italianes, en principi, sembla oposar-se a un control actiu del CONI de tal entitat que faculti a aquest darrer per a influir en la gestió d’una federació esportiva nacional com la FIGC, en particular en matèria d’adjudicació de contractes públics.
No obstant això, el TJUE especifica que aquesta presumpció podrà ser desvirtuada si s’acredita que les diferents facultats de les que disposa el CONI davant la FIGC donen lloc a la dependència d’aquesta federació respecte el CONI, fins el punt que aquest pugui influir en les seves decisions en matèria de contractes públics. En qualsevol cas, correspon al Consell d’Estat italià verificar si existeix una dependència que permeti l’exercici d’aquesta influència.