El Tribunal Europeu de Drets Humans i el Tribunal Suprem insisteixen en la necessitat d’emplaçar els titulars registrals dels habitatges en els procediments judicials en els quals es discuteixi l’enderroc o no d’aquests.
En una recent publicació, vam fer referència a la doctrina del Tribunal Suprem, continguda en la Interlocutòria de 15 d’abril i Sentència de 30 d’abril de 2024, sobre la necessitat d’emplaçar els titulars registrals de les edificacions emparades per una llicència impugnada, malgrat que aquests no constin com a interessats en l’expedient administratiu. Es pot consultar la publicació en el següent enllaç.
Doncs bé, el TS ha confirmat la seva doctrina en una recent Sentència de 7 d’octubre de 2024, que resol un supòsit similar, però en relació amb una prèvia sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans.
En aquest nou pronunciament, el Tribunal Suprem ha acordat anul·lar una sentència ferma dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Galícia que confirmava, entre altres coses, l’enderroc d’uns determinats habitatges construïts en zona de servitud de protecció del domini públic marítim terrestre sense autorització. El motiu de l’anul·lació és la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (STEDH (secció 3º), Cas Cruz Garcia contra Espanya, 14 de juny de 2022), que declarava vulnerat el dret a un procés equitatiu de la recurrent per part dels tribunals espanyols, perquè aquests no li havien notificat l’existència d’un procés judicial que afectava directament la seva propietat i en el qual es discutia el seu enderroc.
L’Administració implicada va argumentar que encara que el Tribunal Suprem estimés la demanda de revisió de la sentència ferma i l’anul·lés, no es podria rescabalar el dret vulnerat, perquè l’única posició que podria ocupar la demandant – si es retrotraguessin les actuacions – és la de codemandada en defensa de l’actuació administrativa. En canvi, el Tribunal Suprem considera que això faria il·lusori el procediment seguit davant el Tribunal Europeu de Drets Humans i que, en tot cas, atès que en l’actualitat la societat inicialment recurrent és inexistent, a efectes de reparar la vulneració del dret fonamental, no és suficient amb la retroacció d’actuacions, sinó que és necessari notificar l’acte administratiu impugnat a la demandant per tal que aquesta exerciti les accions que consideri oportunes.
Segons la doctrina del TS, és del tot indispensable que, en el marc dels procediments judicials en els quals es discuteixi sobre l’enderroc o no de les construccions, els òrgans jurisdiccionals han de confirmar que s’ha emplaçat correctament als titulars registrals d’aquestes, a efectes d’evitar la vulneració del seu dret fonamental a un procés equitatiu.
