El Tribunal General de la Unió Europea confirma la Decisió de la Comissió sobre que les normes de la Unió Internacional de Patinatge que preveuen sancions severes contra els esportistes que participen en proves de patinatge de velocitat no reconegudes per ella són contràries a les normes de la UE en matèria de competència.

1.Fets

 La International Skating Union (en endavant, UIP) és la única federació esportiva internacional reconeguda pel Comitè Olímpic Internacional (en endavant, COI), encarregada de la regulació i gestió del patinatge artístic i del patinatge de velocitat sobre gel a nivell mundial.

La UIP està integrada per federacions nacionals que gestionen el patinatge artístic i el patinatge de velocitat sobre gel a nivell nacional, que alhora estan integrades per clubs i associacions de patinatge locals, els atletes de les quals, adherits a títol individual, practiquen el patinatge de velocitat o el patinatge artístic com a activitat econòmica.

A més, també exerceix una activitat comercial en la mesura que organitza les competicions internacionals de patinatge de velocitat més importants de els quals posseeix tots els drets (campionats d’Europa, del Món i proves dels jocs Olímpics d’Hivern).

Com a encarregada de la gestió del patinatge artístic i del patinatge de velocitat sobre gel a nivell mundial, la UIP és responsable, en particular, de la determinació de les normes d’afiliació que els seus membres i patinadors individuals estan obligats a respectar.

Entre aquestes disposicions, les normes 102 i 103 dels reglaments generals de la UIP constitueixen les “normes d’elegibilitat”, que estableixen un sistema d’autorització previ per a les competicions que tercers vulguin autoritzar i determina les condicions en què els patinadors poden participar en les competicions competència de la UIP. A més, en virtut d’aquestes normes, en la seva versió de 2014, en cas de participació en una competició no autoritzada per la UIP o pels seus membres, els patinadors professionals s’exposaven a una sanció d’exclusió de per vida de tota competició organitzada per la UIP.

Les referides normes d’elegibilitat foren objecte de revisió l’any 2016, en particular per modificar les normes relatives al règim sancionador. En l’actualitat, el sistema només preveu una sanció d’exclusió de per vida per infraccions molt greus (concretament, en casos de participació en competicions no autoritzades que posin en perill la integritat i la competència de la pròpia UIP).

Per altra banda, l’article 25 de la constitució de la UIP preveu la possibilitat de recórrer una decisió d’elegibilitat exclusivament davant el TAS.    

2. Antecedents

Arrel d’una denúncia presentada per dos patinadors de velocitat professionals –en la qual al·legaven que les normes de referència de la UIP els havien impedit participar en una competició de patinatge de velocitat que la societat coreana Icederby International Co. Ltd preveia organitzar a Dubai– la Comissió Europea va considerar, mitjançant Decisió de 8 de desembre de 2017, que les normes d’elegibilitat de la UIP eren incompatibles amb les normes de competència de la Unió Europea (article 101 TFUE), en tant que tenien per objecte restringir la possibilitat que els patinadors participessin lliurament en les proves internacionals organitzades per tercers i privaven, per tant, a les potencials organitzadores de proves competidores dels serveis  dels esportistes que eren necessaris per organitzar les mateixes.

Per tant, la Comissió va concloure que existia una infracció de l’article 101 del TFUE i advertia a la UIP que, la no modificació de les normes implicaria la imposició de multes coercitives.  A més, va estimar que l’article 25 de la constitució de la UIP, relatiu a la submissió exclusiva al TAS per a controlar la legalitat de les decisions de no autorització i elegibilitat, reforçava les restriccions de la competència causades per les normes d’elegibilitat.

La UIP va recórrer la Decisió impugnada davant el Tribunal General de la Unió Europea.

3. Fonamentació jurídica i decisió del Tribunal General

D’entrada, el Tribunal General de la UE (en endavant, TGUE) assenyala que la UIP exerceix, per una banda, una funció normativa, com a única federació esportiva internacional reconeguda pel COI en relació a la seves disciplines, que la faculta per autoritzar les competicions organitzades per tercers i, per altra banda, en el marc de la seva activitat comercial, organitza les competicions de patinatge més importants, el que pot donar lloc a un conflicte d’interessos. En aquestes circumstàncies, la UIP està obligada a vetllar, en l’examen de sol·licituds d’autorització, que aquests tercers organitzadors de competicions no es vegin privats indegudament d’un accés al mercat pertinent, fins el punt que la competència en aquest mercat resulti falsejada.

Amb relació al contingut de les normes d’elegibilitat, el TGUE indica que aquestes no expliciten els objectius legítims que persegueixen ni preveien, fins la modificació de les mateixes de 2016, cap criteri d’autorització per a les competicions que tercers podessin desitjar organitzar. Tanmateix, malgrat enumerar una sèrie d’exigències de caràcter general, financer, tècnic esportiu i ètic, aquestes exigències no són exhaustives ni totes elles poden ser considerades com a criteris d’autorització clarament definits, transparents, no discriminatoris, controlables i aptes per a garantir als organitzadors un accés efectiu al mercat pertinent.

Així mateix, amb relació al règim de sancions de les normes, el TGUE subratlla que la severitat de les sancions previstes pot dissuadir als esportistes de participar en competicions no autoritzades per la UIP i, conseqüentment, pot tancar el mercat als competidors potencials. En aquest cas, el TGUE considera desproporcionades les sancions previstes, fins i tot una vegada suavitzat el règim l’any 2016 (amb anterioritat es preveia una sanció única d’exclusió de per vida que s’aplicava en tots els casos, amb independència de si es tractava d’una primera infracció o d’una reincidència).

Finalment, sobre els objectius perseguits per les normes d’elegibilitat, el TGUE considera que, fins i tot suposant que les restriccions derivades del sistema d’autorització prèvia establert siguin inherents a la consecució de l’objectiu legítim consistent en la protecció de la integritat del patinatge de velocitat contra els riscs vinculats a les apostes esportives, no és menys cert que, aquestes restriccions van més enllà del necessari per assolir aquest objectiu.

Conseqüentment, ateses les consideracions anteriors, el TJUE estableix que la Comissió va concloure encertadament que les normes d’elegibilitat tenen per objecte restringir la competència, ja que, tenint en compte el contingut, objectius i el context en el qual s’inscriuen aquestes normes, presenten un grau de nocivitat suficient per tal que pugui considerar-se que restringeixen la competència en el sentit de l’article 101 TFUE.

En segon lloc, sobre la conclusió que el reglament d’arbitratge de la UIP reforça les restriccions de la competència, el TGUE Conclou que la Comissió va incórrer en error en qüestionar el reglament d’arbitratge de la UIP. Assenyala que el fet que el reglament d’arbitratge hagi conferit al TAS la competència exclusiva per a controlar la legalitat de les decisions de no elegibilitat  i que l’arbitratge, en el present cas, sigui obligatori, no constitueixen circumstàncies il·lícites que facin més perjudicial la infracció constatada.

Per tant, la Comissió no podia considerar que el reglament d’arbitratge constituïa una circumstància agreujant i, per tant, no podia concloure que reforçava les restriccions de la competència generades per les normes d’elegibilitat. En conseqüència, la Comissió no podia exigir la modificació substancial del reglament d’arbitratge ni imposar multes coercitives vinculades a l’exigència de tal modificació. 

 

Sergi Ferragut Maixenchs

Pareja i Associats, Advocats

STGUE de 16 de desembre de 2020 (T-93/18 International Skating Union/Comissió Europea)