El Tribunal Suprem confirma la nul·litat del Pla especial urbanístic per a l’ordenació de clubs i associacions de consumidors de Cànnabis a la ciutat de Barcelona
En la seva interlocutòria de 22 d’abril de 2021, el Tribunal Suprem (TS) ha inadmès el recurs de cassació interposat per l’Ajuntament de Barcelona contra la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) núm. 1627/2020 de 2 de juny, per la qual es va declarar la nul·litat de ple dret del referit instrument de planejament derivat.
L’Alt Tribunal ja s’havia pronunciat en dues ocasions respecte d’aquest pla especial, concretament en les sentències de 23 de novembre de 2020 i de 30 de novembre de 2020. En ambdós pronunciaments ja s’havia assenyalat que, si bé el pla estava viciat de nul·litat de ple dret per envair la competència exclusiva estatal en matèria de legislació penal, només es podia confirmar l’anul·lació d’alguns preceptes del pla, ja que en el procediment d’instància no s’havia pretès la nul·litat de ple dret de tota la disposició de caràcter general.
Doncs bé, en el cas de la citada sentència del TSJC de 2 de juny de 2020, el Tribunal sí que va declarar la nul·litat de ple dret de tot el Pla especial urbanístic per a l’ordenació de clubs i associacions de consumidors de Cànnabis per invasió de la competència exclusiva estatal en matèria de legislació penal, ja que va apreciar que aquest instrument de planejament tindria incidència sobre (i) el tipus penal definit a la legislació estatal, (ii) el consum, i (iii) l’abastiment i dispensació de cànnabis.
Cal recordar que el Tribunal Constitucional ja s’havia pronunciat en idèntic sentit en la seva Sentència de 19 d’octubre de 2018, per la qual es va anul·lar la Llei 13/2017 del Parlament de Catalunya, de les associacions de consumidors de cànnabis, i en la Sentència de 14 de desembre de 2017, per la qual es va anul·lar la Llei Foral 24/2014, reguladora dels col·lectius d’usuaris de cànnabis a Navarra.
Així les coses, el Tribunal Suprem inadmet el recurs de cassació que l’Ajuntament de Barcelona havia preparat contra la referida sentència del TSJC de 2 de juny de 2020 perquè considera que ja s’ha donat resposta a la qüestió d’interès cassacional interessada per l’Ajuntament en els anteriors pronunciaments del TS relatius al mateix Pla especial que s’han esmentat. Degut a la inadmissió d’aquest recurs de cassació, la sentència del TSJC que anul·lava el PEU per a l’ordenació de clubs i associacions de consumidors de Cànnabis ha esdevingut ferma.
L’anul·lació d’aquest Pla especial deixa la implantació d’aquestes associacions cannàbiques en una situació similar a la que es trobava abans de l’aprovació definitiva del PEU, el 10 de juny de 2016, quan, de conformitat amb l’Ordenança municipal d’activitats i de la intervenció integral de l’administració ambiental de Barcelona (OMAIIA), aquestes activitats se sotmetien al règim de comunicació prèvia (epígraf 12.51/19 – casa o centre de reunió, o de difusió de la cultura, valors o afeccions d’un col·lectiu específic), malgrat que la implantació d’aquesta activitat sota aquest règim d’autorització ja es realitzava en un cert context de llacuna legal.
En conseqüència, la nul·litat de la Llei 13/2017 del Parlament de Catalunya, de les associacions de consumidors de cànnabis i del PEU per a l’ordenació de clubs i associacions de consumidors de Cànnabis, planteja diverses incògnites, tant pels locals d’associacions cannàbiques existents, com pels que es pretenguin implantar.
Per una part, caldrà veure quina és la posició del Consistori davant d’aquesta anul·lació. Si s’admeten de nou les comunicacions prèvies d’activitat a les que ens hem referit, com es feia abans de l’existència d’aquest instrument de planejament, o si, per contra, l’Ajuntament estableix algun tipus d’obstacle jurídic per tal d’evitar la proliferació d’aquests locals.
Per altra part, convé recordar que, com a regla general, la declaració de nul·litat d’un instrument de planejament no comporta la nul·litat dels actes administratius atorgats a l’empara del mateix. Malgrat això, en el cas que ens ocupa i respecte dels locals d’associacions cannàbiques ja en funcionament, existeix la possibilitat que es puguin plantejar sol·licituds de revisió d’ofici dels títols habilitats atorgats de conformitat amb el referit Pla Especial, atès que aquest ha estat declarat nul de ple dret per invasió de competències exclusives estatals.
En definitiva, atès que la implantació de clubs de consumidors de cànnabis és una qüestió complexa, i tenint en compte els nombrosos pronunciaments del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem relatius a la manca de competència autonòmica en la matèria, sembla imprescindible la intervenció del legislador estatal als efectes de regular i donar seguretat jurídica en aquesta matèria, ja sigui en el sentit de donar cobertura legal a les associacions cannàbiques, o en el sentit d’impedir-ne definitivament la seva implantació.
Eduard Fernández Prim Albert Llop Martí
Advocat Advocat
