El Tribunal Suprem confirma la seva jurisprudència sobre la possibilitat d’impugnar indirectament una disposició general a través de la impugnació directa d’una altra disposició general, sempre que existeixi un nexe jeràrquic entre ambdues normes. STS 1109/2022, de 28 de juliol.
El darrer 28 de juliol, el Tribunal Suprem va pronunciar-se en el marc d’un recurs de cassació plantejat contra la STSJ de Canàries 70/2021, de 26 de febrer, que desestimava el recurs contenciós administratiu que es va interposar contra l’Acord del Ple de l’Ajuntament de Garafía de 29 d’abril de 2019, d’aprovació del Pla General d’Ordenació de Garafía.
La recurrent en cassació pretenia que es declarés la nul·litat de l’ordenació turística compresa al PGO de Garafía, i també la del Pla Territorial d’Ordenació de l’Activitat Turística de la Palma (PTETLP), aprovat pel Decret 95/2007, de 8 de maig; així com les determinacions del Pla Insular d’Ordenació de l’Illa de la Palma (PIOLP), aprovat pel Decret 71/2011, d’11 de març, en allò relatiu a l’Àrea Especialitzada d’Infraestructures i Equipaments 8 (Parque Cultural Roque de Los Muchachos), i a la classificació PORN del sòl afectat com a D3.1 Àrea especialitzada d’infraestructures i equipaments.
El debat es centra, essencialment, en la impugnació indirecta tant del PTETLP com del PIOLP que es pretén a través de la impugnació del PGO de Garafía. La impugnació indirecta és una circumstància contemplada a l’article 26.2 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa-Administrativa (LJCA), tot i que aquesta ho preveu, específicament, en relació amb actes d’aplicació de disposicions generals (és a dir, que s’impugnin directament els primers –actes–, impugnant indirectament els segons –plans–). Aquest cas planteja controvèrsia perquè es pretén que sigui la impugnació directa d’una disposició general la que fonamenti la impugnació indirecta d’unes altres disposicions generals.
El Tribunal Suprem analitza el supòsit i, recordant la seva jurisprudència, estableix que només quan existeixi un nexe jeràrquic entre les disposicions generals impugnades, serà possible la impugnació indirecta (de conformitat amb les SSTS de 9 de febrer i 25 de setembre de 2009). Atenent aquesta doctrina, i examinant les disposicions canàries, conclou que no existeix aquest vincle, considerant que el PGO de Garafía és de caràcter urbanístic i àmbit general, mentre que el PTETLP és de caràcter territorial i àmbit especial.
Segueix la Sala aplicant la seva jurisprudència, i dient que el que no es pot pretendre és articular una impugnació indirecta d’una norma que no està jeràrquicament supraordenada a la que es recorre (STS de 16 de desembre de 2015) i que, a més, en el cas present, la pretesa impugnació del PTETLP es fonamenta en l’omissió de l’avaluació ambiental, que es considera que és una qüestió formal o de procediment, és a dir, un element que no pot ser revisat a través d’un recurs indirecte.
Finalment, el Tribunal cita la STS de 6 de novembre de 2009, segons la qual, el vici o defecte que s’atribueixi a l’acte o norma impugnada directament ha de procedir, o tenir el seu origen, en la norma de cobertura impugnada indirectament, de manera que la impugnació indirecta no permeti recórrer contra qualsevol infracció que estigui desvinculada o desconnectada de la infracció denunciada com a motiu de nul·litat de l’acte impugnat.
En aquest cas concret, el vici denunciat del PTETLP no té cap mena de nexe directa amb el PGO de Garafía, doncs aquest darrer es va sotmetre íntegrament a la corresponent avaluació ambiental; i, a més, pel cas que sí hi hagués nexe, el que no es podria pretendre és determinar la nul·litat de tot el PGOU de Garafía ja que els efectes abastarien, com a molt, a aquelles concretes determinacions relacionades amb el defecte imputat.
En conclusió, doncs, la doctrina actual del Tribunal Suprem estableix que és possible la impugnació indirecta d’una disposició general a través de la impugnació directa d’una altra disposició general, sempre que existeixi un nexe jeràrquic entre ambdues normes. Per altra banda, la nul·litat no té per què afectar a la integritat de la disposició impugnada indirectament, sinó únicament a aquelles determinacions concretes del planejament que estiguin afectades del vici de nul·litat que s’invoqui.
