El Tribunal Suprem considera il·legal la prohibició d’implantació d’habitatges d’ús turístic en determinades zones de Canàries perquè vulnera els principis de necessitat i proporcionalitat previstos a la Llei de garantia de la unitat de mercat, així com la Directiva de Serveis i la Llei sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici.

En la sentència de 12 de desembre de 2018 (Ar. RJ\2018\5689), el Tribunal Suprem analitza la prohibició d’implantació d’habitatges d’ús turístic en determinades zones de Canàries, arribant a la conclusió que el precepte del Decret que contempla l’esmentada limitació d’usos vulnera els principis de necessitat i proporcionalitat continguts a l’article 5 de la Ley 20/2013, de 9 de diciembre, de garantia de la unidad de mercado, així com la Directiva de serveis i la Ley 17/2009, de 23 de novembre, sobre libre acceso a las actividades de servicios y su ejercicio, per no justificar les restriccions que imposa.

En concret, l’Alt Tribunal analitza la qüestió relativa a si està suficientment justificada la regulació dels habitatges d’ús turístic (o habitatges vacacionals) que regeix a la Comunitat Autònoma de Canàries, i, més específicament, la restricció d’usos continguda a l’article 3.2 del Decreto 113/2015, de 22 de mayo, pel qual es va aprovar el Reglamento de las viviendas vacacionales.

El TS analitza la prohibició d’implantació d’aquell ús en determinades zones turístiques o mixtes residencials – turístiques, arribant a la conclusió que és contrària als principis de necessitat i proporcionalitat continguts a la Ley 20/2013, així com la Directiva de servicios i la Ley 17/2009 per no justificar les restriccions que imposa, vinculades, aparentment, a la protecció de les zones turístiques estratègiques. En aquest sentit, el TS considera que el Reglament analitzat no justifica les restriccions imposades a l’ús d’habitatge turístic, ni, per altra part, que aquest ús pugui interferir de forma directa en el context jurídico-econòmic concorrent, pel que conclou que les restriccions imposades són contràries a Dret.

Més enllà de la transcendència del pronunciament en el concret context dels usos turístics a les Illes Canàries, la Sentència analitzada s’emmarca en un àmbit —la regulació dels referits usos turístics des de la vessant sectorial i/o urbanística— que està generant un alt grau de litigiositat (amb exemples ben propers), per la qual cosa s’haurà de tenir en consideració per l’anàlisi de supòsits similars.