El Tribunal Suprem declara l’admissibilitat dels llindars de sacietat en la contractació pública.
Recentment, s’ha publicat la sentència de 5 de març de 2024 (recurs 7797/2020), mitjançant la qual la Sala de lo Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem ha donat resposta a la següent qüestió d’interès constitucional: “(…) decidir si els denominats llindars de sacietat dels criteris d’adjudicació son o no conformes amb el principi d’adjudicació de la oferta econòmicament més avantatjosa, el principi d’eficiència en l’ús dels recursos públics i el principi de lliure competència entre les empreses”.
En el cas analitzat, el TSJ de Castella la Manxa analitza per separat les qüestions plantejades pel recurrent en relació amb les clàusules 9ª (sobre l’acreditació de l’aptitud per a contractar) i 11ª (sobre criteris d’adjudicació, dels que s’impugnen l’establiment de llindars de sacietat) i va arribar a la conclusió, que si bé la clàusula 9 era improcedent, l’establiment de llindars de sacietat continguts en la clàusula 11, resultava ajustat per no infringir el TRLCSP.
La part recurrent en cassació, entén que la Sala ha de fixar com a doctrina jurisprudencial que l’establiment de llindars de sacietat resulta contrari a l’article 146.2 LCSP en quant conculca els principis de la oferta econòmicament més avantatjosa, d’eficiència en l’ús dels recursos públics i del principi de lliure competència entre les empreses, al fixar un límit que al oferir-se implica obtenir la màxima puntuació possible i permet que el licitador pugui anticipar l’oferta que ha de realitzar per tal d’obtenir-la. Paral·lelament, argumenta que l’establiment dels llindars de sacietat te el mateix efecte previst per al tractament de les ofertes anormalment baixes o temeràries, solapant el procediment establert en l’article 152.3 TRLCSP.
L’Alt Tribunal comença per definir la qüestió objecte de debat i defineix els llindars de sacietat com “aquells criteris de valoració en la contractació pública que estableixen límits a partir dels quals un preu inferior (o superior, segons els casos) no redunda en una major puntuació per als licitadors”.
Seguidament, desestima el recurs de cassació i confirma la sentencia d’instància senyalant, en primer lloc, que ni el Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic aprovada per Real Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre (TRLCSP) aplicable al supòsit d’Autes, ni la vigent Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP), contenen una explícita prohibició de l’establiment de límits a les ofertes o imposen un mètode exclusivament proporcional per a la valoració de les ofertes econòmiques.
Afirma el Tribunal que l’establiment de llindars de sacietat en els plecs no vulnera el principi d’adjudicació de la oferta econòmicament més avantatjosa, encara que en la pràctica, la part recurrent entengui que pot suposar atorgar idèntica valoració a dos licitadors que van presentar ofertes econòmiques diferents quan existeixen diversos criteris de valoració, a part del preu. En aquest sentit, el Tribunal remarca que l’únic límit indisponible seria aquell en el que l’únic criteri d’adjudicació establert en els plecs fos el preu.
Per altra banda, per l’Alt Tribunal, l’admissibilitat dels llindars de sacietat com a criteri valoratiu, troba el seu millor argument en la regulació de la Directiva 2014/24/UE del Parlament Europeu i el Consell, de 26 de febrer de 2014, sobre contractació pública. D’aquesta, resulta clar que el criteri relatiu a la oferta econòmicament més avantatjosa no equival necessàriament al preu més baix, doncs, tal i com resol el Tribunal “al costat de criteris de valoració basats en costos incorpora altres criteris que permeten la valoració de la qualitat dels serveis, en la cerca de la millor relació qualitat-preu”.
Finalment, el TS conclou que l’admissibilitat dels llindars no solament es vàlida amb l’entrada en vigor de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic, sinó que també considera que els llindars de sacietat eren admissibles sota l’anterior. I, fixa la següent doctrina: “D’acord amb els anteriors raonaments, en resposta a la qüestió d’interès cassacional, el nostre criteri es que quan es tracti de contractes en l’adjudicació dels quals es ponderin diversos criteris d’adjudicació, no existeix en la regulació de la vigent Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic impediment a la fixació en els plecs d’índexs o llindars de sacietat que limitin la valoració de les ofertes econòmiques, sempre que estiguin justificades en l’expedient en relació amb les prestacions que constitueixin l’objecte del contracte i respectin les disposicions legals sobre criteris d’adjudicació i els principis en matèria de contractació pública.”.
Enllaç de la sentència: https://www.poderjudicial.es/search/AN/openDocument/cb274e6623441ecda0a8778d75e36f0d/20240415
