El Tribunal Suprem declara que cal emplaçar els titulars registrals de les edificacions emparades per una llicència impugnada encara que aquests no apareguin com a interessats en l’expedient administratiu.
La Interlocutòria del Tribunal Suprem, de data 15 d’abril de 2024, i la Sentència del mateix tribunal, de data 30 d’abril de 2024, resolen un incident de nul·litat d’actuacions formulat per una comunitat de propietaris i alguns propietaris individuals que es van veure afectats per la declaració de nul·litat de les llicències d’obres i de primera ocupació que emparaven un total de 129 apartaments turístics.
En el procediment tramitat es discutia, en essència, si la Junta d’Andalusia era competent per sol·licitar la revisió d’ofici de les llicències esmentades, les quals havien sigut atorgades per l’Ajuntament de Roquetas de Mar. Inicialment, el Jutjat contenciós administratiu número 2 d’Almeria va inadmetre el recurs perquè va estimar que la Junta d’Andalusia no estava legitimada per dur a terme aquesta actuació, però, no obstant l’anterior, el Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia va entendre que aquesta apreciació no era correcte, va estimar el recurs contenciós administratiu i va resoldre anul·lar les llicències esmentades. Posteriorment, el Tribunal Suprem va confirmar aquesta última sentència.
En aquest moment processal, i per via de l’incident de nul·litat d’actuacions, es va personar en el procés la comunitat de propietaris i alguns dels propietaris dels apartaments als quals es referien les llicències anul·lades, atès que entenien que el fet de no haver emplaçat degudament als titulars individuals durant la tramitació – tot i constar en el registre de la propietat com a tals en el moment de la sol·licitud d’inici del procediment de revisió d’ofici – havia vulnerat el seu dret a la tutela judicial efectiva. En aquest cas concret, l’ajuntament s’havia limitat a emplaçar al constructor i al promotor de l’obra, que són aquells qui apareixien com interessats en l’expedient administratiu.
El Tribunal Suprem entén que és necessari emplaçar els interessats quan aquests siguin identificables a partir de les dades que es dedueixin de l’escrit d’interposició, de l’expedient administratiu o de la demanda i que, en aquest cas, era factible identificar als tercers titulars de drets afectats amb la simple consulta al Registre de la Propietat per part de l’administració demandada en el moment d’efectuar els corresponents emplaçaments.
Amb aquest argument, la interlocutòria analitzada estima l’incident de nul·litat d’actuacions formulat i acorda anul·lar la sentència que havia dictat el Tribunal Suprem resolent el recurs de cassació, però no es pronuncia sobre les actuacions anteriors. Davant això, els recurrents van sol·licitar un aclariment d’aquesta que es resol per mitjà de la sentència del mateix tribunal, de data 30 d’abril de 2024, la qual anul·la les sentències del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia i del Jutjat contenciós administratiu número 2 d’Almeria i ordena la retroacció de les actuacions al moment previ a l’emplaçament dels interessats a efectes que s’emplaci degudament cada un dels titulars dels 129 apartaments turístics per tal que es tramiti de nou el procés amb la seva deguda compareixença.
