El Tribunal Suprem declara que els béns d’interès cultural als quals fa referència la disposició addicional onzena de la Llei de costes no inclouen els béns culturals d’interès local (STS núm. 1896/2024, de 27 de novembre).
El Tribunal Suprem ha resolt la qüestió amb interès cassacional plantejada amb relació a la disposició addicional onzena de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes (en endavant, LC) i, en concret, sobre si la referència que aquesta efectua als béns d’interès cultural inclou els béns culturals d’interès local (en endavant, BCIL).
El supòsit concret afectava a un restaurant ubicat al passeig marítim del municipi de Sitges, el qual es trobava emplaçat en domini públic maritimoterrestre (en endavant, DPMT), però que l’any 2014 va ser declarat BCIL.
El debat es va iniciar quan l’administració va tramitar el procediment per a la recuperació d’ofici dels terrenys on s’ubicava el restaurant, el qual va finalitzar amb una resolució que acordava la seva recuperació, atès que, com dèiem, es troben emplaçats en DPMT.
En vista d’això, els recurrents van interposar recurs contenciós administratiu defensant que era d’aplicació al supòsit concret la disposició addicional onzena de la LC i que, per aquest motiu, no era procedent la recuperació d’ofici dels terrenys per part de l’administració de l’Estat. No obstant això, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va considerar que la disposició addicional referida no era d’aplicació als BCIL perquè fa referència als béns emplaçats en DPMT i, per tant, només a aquells que són de titularitat estatal.
Sobre aquesta qüestió, el Tribunal Suprem ha acordat que l’al·lusió als “béns d’interès cultural” que fa la disposició addicional onzena de la LC no és una invocació genèrica a tots els béns que gaudeixen d’una protecció per la seva rellevància cultural independentment del seu grau, sinó que fa referència únicament als béns indicats en l’article 9 de la Llei 16/1985, de 25 de juliol, de patrimoni històric espanyol, que correspon a aquells declarats béns d’interès cultural per ministeri de la llei o per reial decret de forma individualitzada.
