El Tribunal Suprem delimita l’abast de la potestat de planejament urbanístic dels Ajuntaments pel que fa a la regulació dels habitatges d’ús turístic.
En la seva sentència núm. 1550/2020 de 19 de novembre, el Tribunal Suprem s’ha pronunciat sobre l’abast de la potestat de planejament urbanístic dels Ajuntaments pel que fa la regulació dels habitatges d’ús turístic (HUTS) en els plans generals d’ordenació urbanística, quan l’exercici d’aquesta potestat restringeix la llibertat d’empresa i la lliure prestació de serveis per part dels operadors o propietaris d’habitatges d’ús turístic.
El Tribunal desestima el recurs de cassació interposat per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) contra la Sentència núm. 292/2019, d’11 de juny, del Tribunal Superior de Justícia del País Basc, que va desestimar el recurs contenciós administratiu interposat per la CNMC contra l’aprovació definitiva de la Modificació detallada del Pla General d’Ordenació Urbana de Bilbao relativa a la regulació de l’ús d’habitatge turístic.
Entre altres aspectes, l’instrument de planejament que s’impugnava qualifica d’ús d’equipaments els habitatges d’ús turístic, limitant la seva implantació únicament com a ús complementari a les plantes baixes dels edificis d’habitatges qualificats d’ús residencial.
En desestimació del recurs de cassació, la Sala contenciosa del Tribunal Suprem declara que les corporacions locals estan plenament legitimades -i fins i tot obligades- a promoure la ordenació urbana necessària per conciliar el dret a l’habitatge amb la destinació de determinats habitatges a ús turístic. La decisió s’empara en el dret constitucionalment protegit de gaudir d’un habitatge digne, i en la consideració de raó imperiosa d’interès general que la Directiva de Serveis (2006/123/CE) atribueix a la protecció de l’entorn urbà, constituïnt ambdós conceptes els pilars fonamentals que matisen i limiten la llibertat d’empresa i la llibertat d’establiment.
L’Alt Tribunal es recolza en la recent Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 22 de setembre de 2020 que, en un supòsit molt similar, va declarar conforme a la Directiva de Serveis una normativa nacional que per tal de garantir una oferta suficient d’habitatges de lloguer convencional, sotmeti a autorització prèvia la implantació d’habitatges d’ús turístic, en municipis on la tensió del mercat de lloguer és especialment rellevant. El Tribunal de Luxemburg va considerar que aquesta restricció està justificada per una raó imperiosa d’interès general.
