El Tribunal Suprem desestima la sol·licitud d’indemnització per responsabilitat patrimonial de l’Estat legislador contra els efectes del Reial decret llei 13/2018, que modifica la Llei d’ordenació dels VTC.
En aquesta resolució es discuteix un cas de responsabilitat patrimonial de l’Estat Legislador per l’entrada en vigor del Real Decret-Llei 13/2018, de 28 de setembre, pel que es modifica la Llei 16/1987, de 30 de juliol, de Ordenació dels Transports Terrestres, en matèria d’arrendament de vehicles amb conductor (VTC) en relació amb 2.192 autoritzacions d’arrendament de vehicles amb conductor de les que la recurrent era titular, fos directament o a traves de filials al 100%.
Per mitjà d’aquest Real Decret-Llei es cenyeixen les citades autoritzacions a l’àmbit interurbà, deixant l’àmbit estrictament urbà a la regulació autonòmica, establint un règim transitori de 4 anys on les antigues llicències encara tindran validesa dins els ciutats.
La recurrent al·lega que la norma és una delegació de competències a les Comunitats Autònomes i que és contraria als principis d’igualtat i proporcionalitat i afecta a la lliure competència i lliure prestació de serveis, i que procedeix que es declari el seu dret a ser rescabalada dels perjudicis econòmics que això li causa, atesa la naturalesa expropiatòria que té la normativa.
El Tribunal, després d’exposar els antecedents normatius de la regulació de les autoritzacions VTCs, considera que la norma no té caràcter expropiatori. En efecte, les autoritzacions per l’exercici de l’activitat no consoliden drets adquirits i, per tant, no es produeix un perjudici (més enllà del valor de mercat que puguin tenir les autoritzacions). Nega igualment que l’Estat vulneri els principis de confiança legítima i bona fe amb l’aprovació d’aquesta nova normativa, ja que estableix un ampli règim transitori i, en realitat, no existeix un dany efectiu, sinó futur i hipotètic, atès que s’haurà d’estar a la regulació que en facin les CCAA.
Continua la sentència exposant que no es tracta d’un trasllat de competències, sinó que s’adapta la normativa a la distribució competencial de la Constitució Espanyola, que defineix la competència de les CCAA en els transports intracomunitaris (art. 148.1.5ª). A més, fa referència a la Llei Orgànica 5/1987, que delega a les CCAA les competències en matèria de transport i cable.
En últim lloc, raona la sentència que no es vulneren els principis d’igualtat i proporcionalitat, ni hi ha tampoc una afectació al dret de la competència, en tant que el Real Decret-Llei no liquida les facultats de les autoritzacions dels VTCs, sinó que ajusta les competències estatals. Caldrà esperar a la regulació substantiva en la matèria de les normes que aprovin les CCAA.
Les autoritzacions VTCs es troben immerses en canvis legislatius que estan desembocant en una gran litigiositat. Una altra resolució al respecte és la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 8 de juny de 2023 (assumpte C-50/21) relativa al reglament local de serveis VTC dins l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Podeu consultar-ne l’anàlisi realitzat pel despatx a l’enllaç: https://pareja-advocats.com/ca/blog/el-tjue-considera-que-limitar-el-numero-de-llicencies-de-serveis-de-vehicles-de-turisme-amb-conductor-vtc-dins-lamb-es-contrari-al-dret-de-la-unio-europea/
Sentència del Tribunal Suprem 3409/2023, de 17 de juliol de 2023.
