El Tribunal Suprem estableix que tot i que l’informe d’impacte de gènere no resulta preceptiu per a l’aprovació d’un instrument urbanístic, la igualtat de gènere conforma un principi inspirador pel desenvolupament urbà.

El present recurs de cassació és interposat per la Comunitat de Madrid i l’Ajuntament de Boadilla del Monte contra la sentència dictada pel TSJ de Madrid per la que es declara la nul·litat del PGOU de l’Ajuntament, fonamentant-la en la manca de l’informe d’impacte de gènere. La sentència objecte de recurs establia que tot i no haver-hi una normativa autonòmica que imposés l’esmentat requisit, resultava d’aplicació la clàusula de supletorietat del dret estatal.

El Tribunal Suprem estima el recurs de cassació i declara que el PGOU de l’Ajuntament en qüestió és ajustat a dret en establir que per a la seva aprovació no resultava preceptiu disposar d’un informe d’impacte de gènere. Procedeix, per tant, a anul·lar la sentència del TSJ de Madrid, determinant que la clàusula de supletorietat invocada no pot emparar-se en l’actual jurisprudència, ja que l’Estat no pot dictar normes supletòries al mancar-li a aquest el títol competencial específic que així ho legitimi. 

Finalment, la sentència adverteix que malgrat no ser exigible en aquest cas el mencionat informe, això no és obstacle perquè puguin discutir-se a través de la impugnació del Pla aquells aspectes que poden incidir en una ordenació de naturalesa discriminatòria. En aquest sentit, remarca que la igualtat de gènere conforma un principi inspirador de la nova concepció de desenvolupament urbà.