El Tribunal Suprem interpreta l’abast de la inconstitucionalitat de la regulació de l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (plusvàlua).
El Tribunal Suprem ha dictat una sentència que s’esperava des de feia temps després que el Tribunal Constitucional (sentència número 59/2017, d’11 de maig), declarés la inconstitucionalitat dels articles 107.1, 107.2.a) i 110.4 del Text refós de la Llei d’hisendes locals, referents a la regulació del càlcul de l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana (altrament dit, impost de plusvàlua). El pronunciament del TS s’esperava per conèixer com interpretaria la part dispositiva de l’esmentada sentència del TC, que declara nuls i inconstitucionals els citats preceptes del TRLHL, “pero únicamente en la medida que someten a tributación situaciones de inexistencia de incrementos de valor”.
En els darrers temps, l’impost de plusvàlua ha suscitat molta controvèrsia jurídica, especialment en ocasió de transmissions de terrenys realitzades durant l’època de crisi econòmica en què els terrenys no experimentaven cap increment de valor, sinó en molts casos una disminució de valor, o bé l’increment de valor que experimentaven era molt inferior al que resultava d’aplicar les regles establertes en els citats preceptes del TRLHL per determinar la seva base imposable a partir del valor cadastral del bé. Davant d’aquestes situacions, els jutjats i tribunals han mantingut diverses posicions: considerar que en supòsits de falta d’increment de valor no es produeix el fet imposable de l’impost, considerar que l’impost s’ha de calcular sobre l’increment real del valor del bé transmès —en aquests dos casos, prescindint de la regulació de l’impost continguda en el TRLHL—, o considerar que s’han d’aplicar les regles establertes en el TRLHL encara que no hi hagi increment de valor o que aquest sigui inferior al resultant d’aplicar el valor cadastral del bé.
Com a conseqüència d’una qüestió d’inconstitucionalitat plantejada per un jutjat contenciós administratiu, el Tribunal Constitucional es va pronunciar en relació amb l’anterior en la sentència 59/2017, d’11 de maig, declarant la inconstitucionalitat dels articles 107.1, 107.2a) i 110.4 del TRLHL en els termes abans expressats. Aquesta sentència, però, no va tancar el debat jurídic sobre l’aplicació i el càlcul de l’impost de plusvàlua, atès que ha suscitat una doble interpretació per part dels jutjats i tribunals: d’una banda, que la sentència del TC declara nuls i inconstitucionals els citats preceptes i els expulsa ex origine de l’ordenament jurídic, i que, per tant, procedeix anul·lar totes les liquidacions de l’impost impugnades, perquè no existeix cap regulació que estableixi com s’ha de calcular; i, d’altra banda, en sentit oposat, que la sentència del TC només declara nuls i inconstitucionals els preceptes, “en la medida que someten a tributación situaciones de inexistencia de incrementos de valor” i que, per tant, només s’han d’anul·lar les liquidacions impugnades referents a transmissions de béns en les quals s’acrediti que no s’ha produït cap increment de valor.
Doncs bé, en la sentència de 9 de juliol de 2018, el Tribunal Suprem assumeix la segona de les interpretacions possibles de la STC 59/2017 i assenyala que la declaració d’inconstitucionalitat dels preceptes del TRLHL és parcial, pel que fa als articles 107.1 i 107.2.a), i total, pel que fa a l’article 110.4.
En concret, segons el TS, els efectes de la inconstitucionalitat dels dos primers preceptes queden limitats als supòsits en què el contribuent acredita la inexistència d’increment de valor, de manera que, si això no s’acredita, resulta procedent la liquidació de la plusvàlua i el seu càlcul a partir de les regles establertes en el mateix precepte (sobre la base del valor cadastral del bé transmès). No obstant, cal dir que el TS no es pronuncia (i deixa la porta oberta a fer-ho més endavant si se li pregunta) sobre què succeeix en els “casos que la plusvalía realmente obtenida por el obligado tributario fuera tan escasa que la aplicación de los artículos 107.1 y 107.2.a) del TRLHLL pudiera suscitar dudad des de la perspectiva del artículo 31.1 CE”. En posteriors sentències veurem quina és la posició del TS en relació amb aquest darrer supòsit.
El TS conclou, en canvi, que els efectes de la inconstitucionalitat de l’article 110.4 del TRLHL són totals, perquè impossibilitava al contribuent acreditar “un resultado diferente al resultante de la aplicación de las regles de valoración contenidas en los artículos 107.1 i 107.2 del TRLHL y, en consecuencia, de demostrar la improcedencia de liquidar y venir obligado al pago del IIVTNU en ciertos casos”. El TS manifesta, en definitiva, que després de la declaració d’inconstitucionalitat del citat precepte, el contribuent pot demostrar per qualsevol mitjà admès en dret que en la transmissió d’un terreny no s’ha experimentat cap increment de valor i que no s’ha produït el fet imposable de l’impost.
En resum, el TS assenyala que la declaració d’inconstitucionalitat dels articles 107.1, 107.2.a) i 100.4 del TRLHL —parcial i total, respectivament— comporta el següent:
– Que correspon a l’obligat tributari provar la inexistència d’increment de valor dels terreny onerosament transmès, a través de qualsevol mitjà de prova admès en dret, i que, per contra, correspon a l’Administració tributària demostrar que s’ha produït un increment de valor per poder aplicar els preceptes del TRLHL.
– Que si es demostra la inexistència d’increment de valor no procedirà la liquidació de l’impost de plusvàlua, però, en sentit oposat, si s’ha produït un increment de valor, procedirà emetre la corresponent liquidació de l’impost que s’haurà de quantificar de conformitat amb allò establert en els articles 107.1 i 107.2.a) del TRLHL.