El Tribunal Suprem precisa que la garantia indemnitzatòria prèvia a l’enderroc d’un immoble no constitueix una causa automàtica de suspensió de l’execució de sentència.
El demandant va plantejar davant el Tribunal Suprem que la garantia d’indemnització prèvia a l’enderroc del seu immoble construït contravenint la normativa urbanística, que recull l’article 108.3 de la Llei Jurisdiccional –s’exigirà, com a condició prèvia a la demolició la prestació de garanties suficients per a respondre del pagament de les indemnitzacions degudes a tercers de bona fe—, s’alçava com a una causa de suspensió de l’execució de sentència per impossibilitat legal, en el benentès que l’article hauria entrat en vigor amb posterioritat a la sentència ferma de demolició.
No obstant, el Tribunal Suprem precisa que la garantia indemnitzatòria no constitueix cap dels supòsits regulats a l’article 105 LJCA de suspensió de l’execució de la sentència, sinó que dota al jutge de determinats poders per tal que, una vegada acreditada la necessitat, adequació i proporcionalitat de la demolició, aquesta no causi efectes irreparables als tercers adquirents de bona fe.