El TS reconeix la responsabilitat patrimonial de l’Estat Legislador en relació amb l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana.

El Tribunal Suprem estima el recurs contenciós administratiu interposat contra una resolució del Consell de Ministres que desestimava la reclamació de responsabilitat patrimonial de l’Estat Legislador en relació amb l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (plusvàlua) després de la Sentència del Tribunal Constitucional núm. 59/2017, d’11 de maig, que va declarar la nul·litat dels art. 107.1, 107.2 i 110.4 del Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (TRLRHL). 

En primer lloc, la sentència esmenta que la part actora va pagar la quantitat de 2.570,42 € per la liquidació de la plusvàlua a l’Ajuntament de Jaca, per la compravenda d’un immoble, i que, una vegada desestimat el recurs de reposició formulat davant l’Ajuntament, va interposar recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu Únic d’Osca al·legant que s’havia d’anul·lar aquella liquidació per no haver-se produït el fet imposable, ja que no hi havia hagut cap increment de valor del terreny alienat, i invocant la inconstitucionalitat de la norma en la qual s’emparava l’Ajuntament per girar la liquidació, perquè gravava una capacitat econòmica fictícia o inexistent. Aquest recurs contenciós administratiu va ser desestimat per Sentència de 24 de novembre de 2016 no susceptible d’apel·lació per raó de quantia, però, malgrat això, i després del dictat de la Sentència del Tribunal Constitucional núm. 59/2017, d’11 de maig, la part demandant va realitzar la reclamació de responsabilitat patrimonial de l’Estat Legislador.

En segon lloc, l’alt Tribunal, després d’enumerar els requisits per a la concurrència de la responsabilitat patrimonial de l’Estat Legislador i de l’antijuridicitat del dany, delimita l’abast de la STC núm. 59/2017 en el sentit de considerar, en essència, que la nul·litat dels art. 107.1, 107.2 del TRLRHL és parcial i que, en canvi, la nul·litat de l’art. 110.4 del TRLRHL s’ha d’interpretar com a total.

Finalment, la Sentència, després d’examinar el cas concret,  considera que s’ha acreditat la inexistència de l’increment del valor del terreny, i, per tant, estima el recurs contenciós administratiu interposat i condemna l’Administració local al pagament de l’import de 2.570,42 € més interessos, i imposa les costes processals a l’Administració de l’Estat per valor de 4.000 €.

D’aquesta manera el Tribunal Suprem aprecia que s’ha produït una lesió antijurídica fruit de l’aplicació d’una norma amb rang de llei declarada inconstitucional en els termes de l’article 32.3 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic. A més, de conformitat amb l’apartat quart del mateix article, “si la lesió és conseqüència de l’aplicació d’una norma amb rang de llei declarada inconstitucional, és procedent la indemnització quan el particular hagi obtingut, en qualsevol instància, sentència ferma desestimatòria d’un recurs contra l’actuació administrativa que va ocasionar el dany, sempre que s’hagi al·legat la inconstitucionalitat declarada posteriorment”, requisit el qual també es va complir en el cas enjudiciat.