Els Tribunals apliquen el principi de desenvolupament territorial i urbà sostenible (art. 3 TRLSRU) per anular instruments urbanístics de planejament general que preveuen creixements que no responen a una demanda real y previsible.
El Tribunal Superior de Justícia de Madrid, en la sentència de 15 de desembre de 2017, anul·la el PGOU de la Moraleja de Enmedio (Madrid) –que havia estat aprovat per silenci administratiu—, perquè conclou que vulnera clarament el principi de desenvolupament territorial i urbà sostenible, recollit a l’article 3 del Text Refós de la Llei de Sòl i Rehabilitació Urbana, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 7/2015, de 30 d’octubre.
El pla general impugnat delimitava diversos sectors de sòl urbanitzable l’execució dels quals significaria un increment de 6.332 habitatges durant el període 2010-2025, que podrien donar cabuda a 22.162 persones més, quan en el període 1996-2009 només s’havia experimentat un creixement de 2.423 habitants.
Els recurrents (un grup de particulars) havien acompanyat amb la demanda l’Informe de la Direcció general d’Urbanisme de 13 de desembre de 2010, que considerava necessari que el Pla preveiés una menor ocupació territorial de tal manera que classifiqués com a urbanitzable exclusivament aquell sòl precís per a satisfer les necessitats degudament justificades, d’acord amb les limitacions imposades en l’informe definitiu d’anàlisis ambiental, de 8 de maig de 2008, que havia informat negativament sobre el model de creixement urbanístic proposat en el referit pla.
El Tribunal, assumint els raonaments de l’Informe de la Direcció general d’Urbanisme, conclou que el disseny de creixement proposat en la memòria descriptiva i justificativa vulnera clarament el principi de desenvolupament territorial i urbà sostenible, perquè parteix d’una premissa de desenvolupament poblacional que no respon a una demanda real y previsible de la població.
El pla general impugnat s’anul·la també per altres motius referents a la manca de justificació d’alguna determinació referent al còmput del sostre edificable o a la manca d’incorporació de diverses prescripcions en la fitxa dels sectors (en matèria d’abastament d’aigua i vies pecuàries), però el motiu principal és que la previsió de creixement no està justificada i contravé el principi de desenvolupament territorial i urbà sostenible regulat a l’article 3 del Text refós de la Llei de sòl i rehabilitació urbana, la qual cosa és rellevant perquè no és gaire habitual que els Tribunals apliquin de manera tan clara aquest principi general que ha de regir les polítiques públiques relatives a la regulació, ordenació, ocupació, transformació i ús del sòl, com s’indica en el mateix precepte.