La situació fàctica del sòl pot condicionar l’elecció de la modalitat d’avaluació ambiental estratègica a seguir durant la tramitació d’instruments de planejament urbanístic.
L’avaluació ambiental es configura com un procediment per incorporar la dimensió ambiental en la presa de decisions estratègiques des de la fase de redacció de plans i programes per tal de preveure els efectes que puguin tenir els projectes i activitats que s’autoritzin en el marc d’aquests. Tant rellevant és l’avaluació ambiental que la seva absència o deficiència comporta la nul·litat del pla o programa afectat i, en conseqüència, la seva invalidesa.
Recentment, el Tribunal Suprem – en la sentència de 12 de març de 2024 – s’ha pronunciat en relació amb aquest tràmit i, concretament, sobre si la preexistència d’unes obres que van ser executades a l’empara d’un planejament declarat nul poden condicionar l’elecció de la modalitat de procediment d’avaluació ambiental que haurà de seguir l’instrument que el substitueixi.
En el supòsit analitzat el pla substitut preveia – igual que el declarat nul – el canvi de classificació del sòl afectat, que passava de sòl no urbanitzable de protecció agrícola a sòl urbà per permetre la creació d’una zona d’activitats logístiques al port de València, però, tot i això, l’administració competent va considerar oportú tramitar el procediment d’avaluació ambiental estratègica pel tràmit simplificat i no per l’ordinari. En primera instància, el Tribunal Superior de Justícia de València va concloure que no era correcte l’elecció de la modalitat d’avaluació ambiental simplificada, perquè, entre altres coses, no es podia considerar que el sòl fos urbà pel simple fet que aquest hagués sigut transformat amb anterioritat, i que, en conseqüència, s’havia d’haver optat per la modalitat d’avaluació ambiental ordinària.
Per contra, el Tribunal Suprem entén que, tot i trobar-nos davant un supòsit previst per a la tramitació ordinària de l’avaluació ambiental estratègica, no es poden ignorar les circumstàncies concretes del cas i que, per bé que en una situació com l’analitzada el coherent hagués estat restaurar l’ordre urbanístic, no es pot passar per alt la prescripció de l’acció de restauració de l’administració, com que no sigui ni socialment ni econòmica acceptable executar unes obres de restauració del sòl per immediatament després aprovar un nou planejament i urbanitzar els terrenys atès l’interès públic en la creació d’una zona d’activitats logístiques. El TS conclou que aquestes circumstàncies sí que condicionen i incideixen com a fets determinants en la tramitació i aprovació de l’instrument de planejament substitut.
En aquest sentit, el TS conclou que el fet que els terrenys afectats per un instrument de planejament es trobin urbanitzats – fins i tot si és a l’empara d’un instrument de planejament declarat nul – pot incidir en l’elecció de la modalitat d’avaluació ambiental estratègica que haurà de seguir el planejament substitut, sempre que es compleixin tres requisits: (1) que l’administració no pugui imposar mesures de restauració o aquestes resultin excepcionalment costoses socialment i econòmica, (2) que no existeixi possibilitat material ni jurídica d’escollir una altra alternativa des de la perspectiva mediambiental i (3) que concorrin especials raons d’interès públic que justifiquin l’activitat planificadora.
