L’actuació del legislador consistent en deixar sense efectes una resolució administrativa declarada nul·la per una sentència no ferma no provoca la ruptura del nexe causal de la responsabilitat patrimonial de l’Administració autora de l’acte anul·lat, si concorren la resta de requisits exigibles per a poder-la apreciar.

L’any 2009 una companyia es va presentar a un concurs convocat per l’Administració càntabra per a assignar potència eòlica. L’any 2012 el Tribunal Superior de Justícia de Cantàbria (TSJCanT) va declarar la nul·litat de la resolució de convocatòria del concurs i l’any 2015 el Tribunal Suprem (TS) va confirmar aquest pronunciament. Entre aquests dos moments, el Parlament càntabre va aprovar una llei en virtut de la qual es va deixar sense efectes una resolució administrativa posterior relacionada amb el mateix concurs.

En la seva sentència de 23-01-2020, la Sala contenciosa-administrativa del TS revoca una altra Sentència del TSJCant, en la qual s’acorda desestimar la reclamació de responsabilitat patrimonial formulada per la recurrent en relació amb els danys causats per la inutilitat de les despeses en què va incórrer per a presentar-se al concurs referit anteriorment. La decisió del TS és estimar el recurs de cassació i també el recurs contra la desestimació en via administrativa de la citada reclamació, ja que considera que, a diferència del que plantejava l’Administració demandada, l’actuació del legislador no va provocar la ruptura del nexe causal de la responsabilitat patrimonial de l’Administració autora de l’acte anul·lat judicialment.