L’Administració ha d’indemnitzar als propietaris per la privació de la facultat de participar en la urbanització, fins i tot si el planejament s’executa pel sistema d’expropiació forçosa.
En la sentència 343/2018, de 5 de març, dictada en un recurs de cassació interposat contra una sentència del TSJ de Castilla-La Mancha relativa a la fixació de l’apreuament de quatre finques afectades per l’execució del “Proyecto de Singular Interés, Parque Industrial y Tecnológico de Illescas”, el TS conclou que l’Administració ha d’indemnitzar als propietaris per la privació de la seva facultat de participar en la urbanització, encara que executi el referit projecte pel sistema d’expropiació forçosa, perquè considera que aquesta facultat (art. 38 del TRLS del 2015) és part integrant del dret de propietat del sòl.
El TS considera que, a diferència de la facultat d’iniciativa (art. 39 del TRLS del 2015) que només es reconeix al propietari quan l’Administració no se l’ha reservat o quan és la mateixa Administració que l’ha atribuït al propietari, el TRLS de 2015 atribueix al propietari de sòl urbanitzable la facultat de participar en l’execució de les actuacions d’urbanització, amb independència del sistema d’execució, públic o privat. El TS afirma que es tracta d’una facultat que el legislador ha inclòs en el dret de propietat quan es donin els pressupòsits establerts.
En aquest sentit, el TS conclou que l’Administració no pot excloure del dret de propietat la facultat de participar en l’actuació urbanitzadora i, en conseqüència, per molt que el Projecte de Singular Interès prevegi ser executat mitjançant un sistema d’execució públic, s’ha d’indemnitzar als propietaris per la privació de la seva facultat de participar en la urbanització.