Modificació relativa a canvi de categoria de fàbrica de transformació de productes animals, amb incidència ambiental. La Sala té capacitat i criteri suficient per valorar aspectes tècnics
El Tribunal Suprem, mitjançant la Sentència de 31 de març de 2016, resol el recurs de cassació núm. 3104/2014 interposat per la Comunitat Autònoma de Castella-Lleó contra la Sentència del TSJCL de 17 de juny de 2014. La sentència d’instància estima el recurs interposat per ANAGRASA contra dues ordres de la Conselleria de Medi Ambient. Una, per la qual s’autoritza la modificació no substancial relativa al canvi de categoria 2 a categoria 1 d’una fàbrica de subproductes animals i l’altra per la qual s’atorga l’autorització ambiental a la mateixa factoria.
La recurrent esgrimeix tres motius d’impugnació, tots per considerar que la sentència d’instància infringeix l’ordenament jurídic estatal aplicable. El TS anul.la el tercer motiu de cassació i confirma els altres dos motius del recurs, de manera que confirma que la planta en qüestió ha dut a terme un modificació de l’activitat de caràcter substancial i que aquesta resta subjecte a autorització ambiental.
En particular, és d’interès el segon dels motius de cassació pel qual es denuncia la infracció de l’art. 217 de la LEC per entendre que un òrgan judicial, sens perjudici de controlar les decisions judicials, no pot imposar els seus coneixements als de l’Administració en una qüestió tècnica, “pues carece de los elementos de conocimiento necesarios” per valorar, en el cas concret, el caràcter substancial o no d’una modificació de l’activitat. El TS desestima aquest motiu i confirma la sentència d’instància perquè, addueix, tot i que no s’ha practicat prova pericial, la Sala té suficient capacitat i criteri per valorar l’expedient administratiu, la documentació tècnica integrada en aquest i el contingut de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, i extreure’n una conclusió.