Nova sentència del Tribunal Suprem sobre el principi d’igualtat i l’informe d’impacte de gènere en la tramitació del planejament urbanístic. STS 176/2022, d’11 de febrer.
El Tribunal Suprem s’ha pronunciat, en la sentència 176/2022, d’11 de febrer, sobre l’aplicació de l’article 65.1 de la Llei 29/1998, de 31 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa (en endavant, LJCA), en relació amb un supòsit vinculat al principi d’igualtat en matèria de planejament urbanístic i a l’exigència de l’informe d’impacte de gènere.
En efecte, en aquest supòsit concret, la part actora havia argumentat en l’escrit de demanda la nul·litat d’un pla urbanístic per manca de l’informe d’impacte de gènere fent al·lusió, únicament, a la falta d’estudi d’algunes qüestions relacionades amb el gènere i a l’insuficient ús del femení en la redacció del pla. Posteriorment, en el tràmit de conclusions va especificar aspectes concrets que, segons considerava, havien de determinar la nul·litat del pla per manca de previsió en les seves determinacions de l’impacte de gènere.
D’una banda, abans de resoldre les qüestions amb interès casacional plantejades, el Tribunal Suprem ens recorda que el principi d’igualtat no és una qüestió neutra en matèria d’urbanisme, però, no obstant això, no s’ha incorporat un tràmit específic per la seva concreció durant la tramitació dels plans urbanístics. Per aquest motiu, seran les comunitats autònomes les que – en el cas que vulguin exigir l’informe d’impacte de gènere durant la tramitació dels diferents plans urbanístics – hauran de preveure-ho en les seves respectives normatives.
En tot cas, el Tribunal Suprem també insisteix en el fet que s’exigeixi o no l’informe esmentat, això no és un impediment per respectar el principi d’igualtat, el qual segueix sent un principi inspirador del desenvolupament urbà i exigeix una ordenació adequada i dirigida a aconseguir la igualtat efectiva entre homes i dones.
D’altra banda, el Tribunal Suprem – entrant, ara sí, en l’anàlisi de les qüestions amb interès casacional – entén que la finalitat de l’escrit de conclusions és fer un resum de les posicions de les parts sobre els fets al·legats, la prova practicada i els arguments esgrimits. L’article 65.1 de la LJCA impedeix introduir nous motius d’impugnació en l’escrit de conclusions, però no una nova argumentació jurídica. Això és així per tal de garantir el dret de defensa de la part contrària.
En aquest sentit, el Tribunal Suprem entén que l’article esmentat haurà d’aplicar-se en aquells supòsits que s’introdueixin qüestions noves que no són un simple desenvolupament o complement argumental del motiu esgrimit en l’escrit de demanda o de contestació d’aquesta i conclou que si s’afegeixen referències a concretes vulneracions del principi d’igualtat que no es van preveure en l’escrit de demanda, s’està privant a la part demandada de la possibilitat real i efectiva de desvirtuar-les, és a dir, de proposar i practicar prova.
