Segons les conclusions de l’Advocat General a l’Assumpte C-50/21 la limitació del nombre de vehicles de transport amb conductor a l’Àrea Metropolitana de Barcelona viola la llibertat d’establiment.

Tant els taxis com els vehicles de transport amb conductor (VTC) presten serveis de transport privat i, a Espanya, recentment, els VTC s’han anat introduint en el transport intraurbà, addicionalment al transport interurbà que ja venien realitzant. Com a resultat, el model tradicional del taxi, protegit de la competència gràcies a la intervenció estatal, està sent qüestionat, en la mesura en què el número de prestadors de serveis de VTC incrementa exponencialment.

Segons el Reglament d’ordenació de l’activitat de transport urbà discrecional de viatgers amb conductor en vehicles de fins a nou places que circula íntegrament a l’àmbit de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), per a poder prestar serveis de VTC, es requereixen unes llicències específiques, limitades a una per cada trenta llicències de taxi, fet que ha limitat en nombroses ocasions l’accés de nous competidors al mercat.

El cas enjudiciat

Prestige and Limousine, S.L. (P&L) és titular d’autoritzacions per a prestar serveis de VTC dins l’AMB, i ha impugnat davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya un reglament local d’ordenació dels serveis de VTC en el conjunt de l’AMB, sol·licitant la seva anul·lació. Cal destacar, a més, que unes altres catorze companyies que presten serveis de VTC ja havien impugnat tal reglament, argumentant que les limitacions i restriccions imposades per la norma obstaculitzaven la seva activitat, i que protegien els interessos del sector del taxi.

Al tribunal nacional se li han plantejat dubtes sobre la compatibilitat amb el Dret de la Unió Europea tant del límit imposat al número de llicències de VTC, així com al règim de “doble autorització” al qual els VTC han estat subjectes a l’AMB, el que es podria veure com una estratègia destinada a reduir la competència dels serveis de VTC respecte dels taxis, i ha presentat qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la UE.

Així, el Tribunal de Justícia, ara, ha de pronunciar-se sobre si el reglament local reuneix els requisits de la llibertat d’establiment de conformitat amb l’article 49 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, aplicable als serveis en l’àmbit del transport.

Les conclusions de l’Advocat General

L’Advocat General, a les seves conclusions, considera que, malgrat que el transport local de passatgers sota demanda no es troba, actualment, subjecte a harmonització a la Unió Europea, la llibertat d’establiment s’ha de respectar, el que no es dóna tenint en compte tant el requisit d’autorització, així com la ràtio 1/30, que constitueixen una important restricció d’aquesta llibertat.

La llibertat d’establiment pot limitar-se, però únicament si serveis a una raó imperiosa d’interès general, i l’Advocat General entra a examinar els arguments que es donen per a justificar l’existència d’aquesta, en aquest cas.

L’Advocat General no creu que la viabilitat econòmica dels serveis del taxi constitueixi una raó imperiosa d’interès general: considera que, malgrat ser cert que el transport privat local pot compensar la falta de serveis que no queden coberts pel transport públic local, l’ampliació de l’oferta de serveis de transport local ajudaria a crear un sistema que funcionés correctament. L’Advocat General exposa que no hi ha raó per la qual els VTC no hagin d’incloure’s en aquesta oferta, i que els serveis del taxi no poden ser protegits sota el pretext de constituir un servei d’interès econòmic general.

L’Advocat General, en termes similars, considera que el manteniment d’un equilibri entre els taxis i els VTC tampoc pot considerar-se una raó imperiosa d’interès general, doncs si l’autèntica intenció és crear un sistema de transport privat local, l’ampliació de l’oferta a través de l’admissió de més VTC seria molt més útil per a resoldre el problema.

Per altra banda, l’Advocat General no veu un problema en justificar l’exigència d’una autorització addicional, doncs això pot contribuir a satisfer les especificitats d’una regió amb respecte al trànsit i la contaminació, però aquesta autorització addicional no ha de suposar una duplicitat dels controls ja efectuats.

Respecte la ràtio 1/30, l’Advocat General no veu cap argument que sostingui que aquesta és una raó imperiosa d’interès general. No entén per què els serveis dels taxi i els dels VTC es subjecten a règims jurídics diferents, si satisfan unes mateixes necessitats (transport privat local) i, especialment, si competeixen entre ells. Creu que no té sentit que els VTC estiguin veient restringit el seu accés al mercat, mentre que les llicències dels taxis s’han mantingut inalterades durant anys.

En qualsevol cas, aquestes són les conclusions de l’Advocat General, un independent que proposa una solució jurídica al cas amb la major neutralitat possible. Conseqüentment, les seves conclusions no vinculen al Tribunal de Justícia, tot i que el seu raonament és el que, amb freqüència, acaben utilitzant els jutges per a resoldre les qüestions que se’ls han plantejat.

Conclusiones Abogado General Asunto C-50_21