Sentència del Tribunal Constitucional de 3 de març de 2016. El TC avala, pràcticament en la seva totalitat, la constitucionalitat de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL).
El Tribunal Constitucional es pronuncia, per primera vegada, respecte a les previsions de la LRSAL, en el marc del recurs d’inconstitucionalitat interposat per l’Assemblea d’Extremadura contra diversos dels seus preceptes, per vulneració de les competències de la Comunitat Autònoma d’Extremadura i diversos preceptes de la Constitució.
Per a la resolució del recurs, prèviament, el TC recorda quina és la seva doctrina sobre les competències estatals i autonòmiques en matèria de règim local i quines són les funcions de les bases del règim local (garantir l’autonomia local i els restants aspectes del règim jurídic bàsic de tots els ens locals). Així mateix, també precisa quina és la repercussió de la reforma de l’article 135 de la Constitució, aprovada l’any 2011, que imposa l’estabilitat pressupostària a la conducta financera de les Administracions Públiques, i arriba a la conclusió que, a l’empara de l’article 149.1.18 de la Constitució, l’Estat també pot dictar normes bàsiques que tinguin per finalitat introduir criteris de racionalitat econòmica en el model local i garantir l’estabilitat pressupostària de les entitats locals, sense necessitat que sigui a través d’una llei orgànica, sinó mitjançant una llei ordinària.
Pel que fa als diversos motius d’inconstitucionalitat dels preceptes de LRSAL plantejats per l’Assemblea d’Extremadura, els pronunciaments de la sentència es poden resumir en els següents punts:
- El TC avala els preceptes relatius al nou règim de creació i fusió de municipis, així com al nou règim de les entitats locals menors i de les mancomunitats i dels consorcis.
- El TC avala la nova regulació de les competències locals i aclareix que, segons aquesta nova regulació, les competències dels municipis poden ser (1) delegades (art. 27 LBRL), (2) pròpies (art. 25 LBRL) i (3) diferents de les pròpies (art. 7.4 LBRL) o “pròpies generals”, a banda de les obligacions prestacionals o serveis mínims que tenen l’obligació de prestar, en funció de la seva població (art. 26 LBRL). En relació amb les competències delegades, el TC considera procedents les noves condicions a què estan sotmeses (fonamentalment destinades a garantir la disponibilitat de recursos financers amb caràcter previ). D’altra banda, en relació amb les competències pròpies, el TC aclareix que el llistat de l’article 25.2 de la LBRL no s’ha d’interpretar com una llista tancada i que les CCAA poden atribuir altres competències locals en el marc de les seves competències autonòmiques, per bé que complint les noves condicions establertes en els següents apartats de l’article 25 LBRL (essencialment destinades a avaluar prèviament l’impacte en els recursos financers de les Administracions Públiques afectades). I, finalment, respecte a les competències diferents de les pròpies, el TC avala els requisits establerts a l’article 7.4 LBRL perquè les entitats locals puguin exercir-les.
- En canvi, el TC declara inconstitucionals les Disposicions Transitòries 1a i 2a de la LRSAL, que imposaven a les CCAA l’obligació d’assumir les competències que exercissin les entitats locals en matèria de serveis socials i de promoció i reinserció social i en matèria de participació en la gestió de l’atenció primària de la salut. I això, perquè conclou que amb aquestes disposicions l’Estat s’ha extralimitat en l’exercici de la seva competència en matèria de bases de règim local, atès que impedeix que les CCAA puguin optar, en matèries de la seva competència, per descentralitzar determinats serveis en les entitats locals, i les obliga a assumir aquestes competències. En consonància amb l’anterior, el TC també declara inconstitucional la Disposició Addicional 11a de la LRSAL que regula la compensació de deutes entre Administracions com a conseqüència de l’assumpció de les competències en matèria de serveis socials i participació en la gestió de l’atenció primària de la salut per part de les CCAA, segons les previsions de les DT 1a i 2a abans esmentades.Així mateix, pel mateix motiu, el TC declara inconstitucional la Disposició Transitòria 3a de la LRSAL, que obliga a les CCAA a assumir els serveis d’inspecció i control d’escorxadors i d’indústries alimentàries i de begudes.
- D’altra banda, el TC conclou que la Disposició Addicional 15a de la LRSAL, que estableix que les CCAA han d’assumir competències pròpies de les entitats locals en matèria d’educació (vigilància escolarització obligatòria, cooperació amb les Administracions educatives per a la construcció, conservació, manteniment i vigilància dels equipaments educatius, entre altres), s’ha d’interpretar en el sentit que no es prohibeix a les CCAA que puguin atribuir les referides tasques com a competències pròpies municipals.
- El TC avala la nova regulació de l’article 82.5 LBRL introduïda per la LRSAL, respecte a què per a la gestió directa de serveis públics s’ha de prioritzar la seva prestació per les entitats locals o els seus organismes autònoms, davant de les entitats públiques empresarials o societats mercantils.
- I, finalment, el TC declara inconstitucional l’article 57bis LBRL introduït per la LRSAL, que atribuïa a l’Estat la facultat d’aplicar retencions en les transferències que corresponen a les Comunitats Autònomes per aplicació del sistema de finançament, com a garantia de pagament dels seus compromisos econòmics derivats de la delegació de competències en favor de les entitats locals. El TC conclou que aquesta previsió comporta una “compensació triangular” que incideix de ple en les relacions financeres entre l’Estat i les CCAA i que, per aquest motiu, només pot ser establerta mitjançant una norma amb rang de llei orgànica.