Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Sala tercera), de 14 de gener de 2016 (assumpte C-141/14).
Aquesta sentència resol un recurs per incompliment de la Directiva d’Hàbitats contra la República de Bulgària. Aquesta República va crear la zona de protecció especial (ZPE) Kaliakra (en el litoral búlgar del mar Negre), però no va incloure tot el territori de Kaliakra, tot i que després va proposar com a LIC l’espai que comprèn quasi tota la superfície de la ZPE Kaliakra i la ZPE Belite Skali, a l’oest de la primera.
El TJUE condemna a la República de Bulgària per incompliment de la Directiva d’aus, la d’hàbitats i la d’Avaluació d’Impacte Ambiental, degut a una sèrie de successius despropòsits a l’haver autoritzat diversos projectes relatius a instal·lacions eòliques sobre una zona que hauria d’haver estat designada ZEPA, i no ho va ser, i per no haver avaluat correctament l’impacte ambiental acumulatiu d’aquests projectes sobre la citada zona.
Segons la Sentència, resta acreditat que la República de Bulgària va atorgar autoritzacions addicionals a projectes de parcs eòlics i que les instal·lacions autoritzades van ser construïdes sense haver estat valorades les seves repercussions en el seu conjunt, quan l’explotació de les instal·lacions eòliques pot provocar pertorbacions significatives i un deteriorament dels hàbitats d’espècies d’aus protegides. En aquest sentit, cal aclarir que és suficient que la Comissió demostri l’existència d’una probabilitat o un risc que l’explotació del projecte ocasioni certes pertorbacions, és a dir, no és necessari que les pertorbacions siguin efectives.