STS 5385/2015, de 16 de desembre (Secció 2a). El Tribunal Suprem confirma la seva doctrina sobre el caràcter residual de les notificacions edictals, si l’administració té alternatives per conèixer el domicili del destinatari de la notificació, i que una notificació defectuosa no té efectes interruptors de la prescripció.
El Tribunal Suprem resol en aquesta sentència que la impossibilitat de notificar un acte en el domicili assenyalat expressament per l’administrat no permet a l’administració acudir automàticament a la notificació edictal si té altres alternatives per conèixer el domicili del destinatari de la notificació, atès que aquest tipus de notificació ha de ser residual i excepcional.
En aquest sentit, el Tribunal Suprem també estableix que si la notificació edictal d’un acte s’ha practicat sense haver esgotat prèviament les alternatives per conèixer el domicili de l’administrat, la referida notificació s’ha de considerar defectuosa i, com a tal, no té efectes interruptors de la prescripció.