STSSTS 4103/2015, de 6 d’octubre (Sala 3a, Secció 6a). El Tribunal Suprem ratifica que la normativa aplicable per a fixar el preu just d’una expropiació d’una concessió de servei públic és la legislació de contractes del sector públic, no la d’expropiació forçosa.
En aquesta Sentència el Tribunal Suprem es pronuncia sobre quina és la normativa aplicable a l’hora de fixar el preu just d’una expropiació d’una concessió de gestió de servei públic. Concretament, es tractava de l’expropiació de la concessió del servei d’aparcament de la Plaça de la Gardunya, a la ciutat de Barcelona.
La societat titular de la concessió recorre davant del Tribunal Suprem (TS) després que el Tribunal Superior de JustÃcia de Catalunya (TSJC) desestimés la seva pretensió, segons la qual el preu just s’havia de fixar de conformitat amb la Llei d’Expropiació Forçosa, en comptes de la Ley 30/2007, de 30 de octubre, de Contratos del Sector Público (LCSP), aplicable al cas per raons temporals.
En aquest context, el TS ratifica el criteri utilitzat pel TSJC i insisteix en el fet que el mètode de valoració previst a l’article 41 de la LEF, que resultava més favorable per a la recurrent, només s’aplica en cas que no existeixi normativa especÃfica de valoracions. La LCSP 2007 és la norma aplicable perquè inclou previsions especÃfiques per a la valoració dels drets del contractista que s’extingeixen amb anterioritat a la data de finalització del contracte. En aquest sentit, el TS recorda que l’article 41 LEF se segueix aplicant en alguns casos, com en matèria de concessions mineres, perquè encara no s’ha aprovat cap legislació especÃfica.
D’altra banda, el TS confirma que per a calcular el preu just s’han de tenir en compte els rendiments lÃquids de les anualitats corresponents, és a dir, un cop detretes les quotes tributà ries satisfetes.