Una sentència de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Madrid és el fonament per anul·lar una condemna penal prèvia per la comissió d’un delicte contra l’ordenació de territori (STS núm. 5722/2024, d’11 de novembre).
La sentència núm. 5722/2024 de la Sala Penal del Tribunal Suprem, d’11 de novembre, resol un recurs de revisió interposat contra una sentència penal ferma de condemna per un delicte contra l’ordenació del territori. Concretament, el recurs referit es va interposar contra la sentència del Jutjat Penal número 23 de Madrid, de data 4 de novembre de 2013 (procediment abreujat 49/2012), que va ser confirmada per la sentència de la secció 17 de l’Audiència Provincial de Madrid, de data 19 de febrer de 2015, posteriorment rectificada per la interlocutòria de la mateixa secció de data 31 de març de 2015.
En la sentència referida s’atribuïa l’autoria d’un delicte contra l’ordenació del territori a una persona per haver construït una granja en sòl no urbanitzable d’especial protecció sense la preceptiva llicència municipal ni la qualificació urbanística requerida per la legislació del sòl de la Comunitat de Madrid, i per considerar que les actuacions executades no eren susceptibles de legalització.
Al marge del procés penal, la persona condemnada va sol·licitar a la Comunitat de Madrid la corresponent qualificació urbanística (la legislació del sòl d’aquesta Comunitat requereix l’obtenció prèvia d’una qualificació urbanística per a determinades actuacions en sòl no urbanitzable), que li va ser denegada. I, contra aquesta denegació, va interposar recurs contenciós administratiu que va ser estimat per la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, de data 8 de febrer de 2017 que, a l’hora, va declarar la procedència d’atorgar la qualificació urbanística abans referida.
En vista de l’anterior, la persona afectada va interposar un recurs de revisió contra la sentència penal per la qual havia estat condemnada per la comissió d’un delicte contra l’ordenació del territori (a la qual fèiem referència a l’inici), que fou resolt per la sentència de la Sala Penal del Tribunal Suprem objecte de la present nota.
Doncs bé, en virtut d’aquesta sentència, el TS conclou que, atès que l’actuació que va comportar la imposició de la condemna penal a la persona afectada s’havia considerat legalitzable per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, no concorrien tots els elements típics de la infracció penal aplicada i que, en conseqüència, resulta procedent anul·lar i deixar sense efectes la sentència recorreguda.
