El Tribunal Suprem estableix que només es pot cedir el dret a ser indemnitzat en els supòsits de responsabilitat patrimonial quan aquest dret ha sigut prèviament reconegut en un acte administratiu ferm o en una sentència ferma. Sentència del Tribunal Suprem núm. 53/2020, de 22 de gener.

El Tribunal Suprem s’ha pronunciat, en la sentència núm. 53/2020, de 22 de gener, sobre la supletoritetat del dret civil en la jurisdicció contenciosa administrativa i, més concretament, sobre la cessió de crèdits derivats de la responsabilitat patrimonial en un supòsit en el qual una societat en concurs de creditors va vendre a la recurrent els drets…

El TSJ de Catalunya anul·la, per la inexistència d’avaluació d’impacte ambiental, el projecte constructiu d’una EDAR ubicada fora de l’àmbit del PEIN i la Xarxa Natura 2000 però que realitza abocaments a una riera que discorre per aquests espais (STSJ Cat 10612/2019, de 10 de desembre de 2019).

En el present assumpte, el TSJC dicta sentència en un recurs d’apel·lació que té per objecte la impugnació d’una sentència que resol un recurs contenciós administratiu que tenia per objecte la impugnació de la desestimació per silenci administratiu del recurs de reposició interposat contra la resolució del director de l’Agència Catalana de l’Aigua, per la…

El TJUE conclou que correspon als tribunals nacionals imposar un arrest coercitiu als responsables d’autoritats nacionals que es neguen persistentment a adoptar mesures de descontaminació del medi ambient, sempre que es respecti el principi de proporcionalitat i existeixi en el Dret intern una base legal per a l’adopció de la mesura que sigui suficientment accessible, precisa i previsible en la seva aplicació.

El Tribunal de Justícia es pronuncia per primera vegada sobre la qüestió de si els tribunals nacionals tenen la facultat, o fins i tot l’obligació, d’imposar un arrest coercitiu als responsables d’autoritats nacionals que es neguen persistentment a complir una resolució judicial que els commina a executar les obligacions que els imposa el Dret de…

L’actuació del legislador consistent en deixar sense efectes una resolució administrativa declarada nul·la per una sentència no ferma no provoca la ruptura del nexe causal de la responsabilitat patrimonial de l’Administració autora de l’acte anul·lat, si concorren la resta de requisits exigibles per a poder-la apreciar.

L’any 2009 una companyia es va presentar a un concurs convocat per l’Administració càntabra per a assignar potència eòlica. L’any 2012 el Tribunal Superior de Justícia de Cantàbria (TSJCanT) va declarar la nul·litat de la resolució de convocatòria del concurs i l’any 2015 el Tribunal Suprem (TS) va confirmar aquest pronunciament. Entre aquests dos moments,…

El Tribunal Suprem estableix que la manca d’informe o memòria de sostenibilitat econòmica en la tramitació de qualsevol instrument de transformació urbanística, sempre que contemplin la instal·lació d’infraestructures de sufragament o manteniment públic, comporta la seva nul·litat.

En el recurs de cassació resolt pel Tribunal Suprem (TS) s’impugnava el Pla General d’Ordenació Supletori de Teror (Las Palmas de Gran Canaria) per haver estat aprovat sense l’informe o memòria de sostenibilitat econòmica exigit per l’actual article 22.4 del text refós de la Llei del sòl, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 7/2015, de 30…