El Tribunal Suprem declara que l’Administració expropiant no està legitimada per a impugnar l’acord del Jurat d’expropiació de fixació del preu just quan existeix un beneficiari de l’expropiació diferenciat.
En la seva Sentència núm. 1181/2022, de 22 de setembre, la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha fixat com a doctrina cassacional que l’Administració expropiant, sempre que existeixi un beneficiari de l’expropiació, no està legitimada per a impugnar l’acord del Jurat d’expropiació de fixació del preu just, ja que aquest acord només afecta a la relació entre el beneficiari i l’expropiat.
Els antecedents d’aquesta sentència de l’Alt Tribunal es remunten a l’any 2006, quan la Junta de Govern de l’Ajuntament de Las Palmas de Gran Canaria va aprovar definitivament l’expedient d’expropiació forçosa per taxació conjunta, establint el sistema d’execució privada (l’entitat beneficiària de l’expropiació era una societat anomenada GERUSA, participada al 100% per l’Ajuntament), i pel qual, entre d’altres actuacions, es va acordar l’extinció de l’arrendament i trasllat forçós d’una activitat de desballestament de vehicles. Al seu torn, el Jurat d’Expropiació, en data 31 de gener del 2012, va acordar fixar el preu just, sense pronunciar-se sobre l’eventual indemnització per danys i perjudicis derivada de l’extinció de l’arrendament i el trasllat forçós de l’esmentada activitat.
Contra aquest acord del Jurat d’expropiació, el titular de l’activitat de desballestament de vehicles va interposar recurs contenciós administratiu, en el marc del qual el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Canàries va dictar la Sentència de 22 de gener de 2016, que va ordenar la retroacció de les actuacions per tal que el Jurat d’Expropiació es pronunciés sobre la procedència d’una eventual indemnització per danys i perjudicis derivada de l’extinció de l’arrendament i el trasllat forçós de l’esmentada activitat. L’administració demandada en les actuacions d’aquest recurs va ser, únicament, l’Ajuntament de Las Palmas.
En execució de la referida sentència, el Jurat d’Expropiació, en data 3 de febrer de 2017, va acordar fixar un preu just en 93.572,85€ en concepte d’indemnització per danys i perjudicis (premi d’afecció inclòs) per l’extinció de l’arrendament i el trasllat forçós de l’activitat de desballestament de vehicles.
Contra aquest acord del Jurat d’Expropiació, l’Ajuntament de Las Palmas de Gran Canaria va interposar recurs contenciós administratiu, que va ser inadmès pel mateix Tribunal Superior de Justícia de les Illes Canàries al·legant que l’administració que ostenta únicament la condició d’expropiant en una expropiació, no ostenta legitimació activa per a impugnar, en seu judicial, el preu just, sinó que correspon aquesta legitimació a l’entitat beneficiària de l’expropiació que és l’obligada a l’abonament de la indemnització. Contra la citada interlocutòria d’inadmissió d’aquest recurs, l’Ajuntament de Las Palmas va preparar el present recurs de cassació.
Es dona, doncs, la circumstància, que l’Ajuntament de Las Palmas de Gran Canaria -qui va preparar el recurs de cassació contra la inadmissió del seu recurs per manca de legitimació activa per a impugnar l’Acord del Jurat d’Expropiació-, havia comparegut com a part demandada en el procediment en el qual es va acordar la retroacció de les actuacions i que va donar lloc al referit acord del Jurat d’Expropiació, dictat en execució de sentència.
En aquest context, la qüestió d’interès cassacional fixada per la interlocutòria d’admissió del recurs de cassació, consistia en determinar: (1) amb caràcter general, si s’ha de negar a l’administració expropiant legitimació activa per a recórrer judicialment l’acord de l’òrgan taxador administratiu (el Jurat d’Expropiació) quan concorre amb un beneficiari diferenciat en el procediment expropiatori, a la vista de la doctrina d’aquesta mateixa Sala respecte l’obligació subsidiària, en tot cas, de l’administració expropiant al pagament del preu just no satisfet pel beneficiari; i (2) addicionalment, si s’ha de negar legitimació activa a l’administració expropiant que pretén recórrer l’acord de fixació del preu just dictat en execució de la sentència recaiguda en un procés en el qual ja va ser part la mateixa administració expropiant com a codemandada.
Doncs bé, en la seva Sentència de 22 de setembre de 2022, el Tribunal Suprem ha reiterat, respecte la primera qüestió d’interès cassacional, que, malgrat que l’administració expropiant estigui obligada subsidiàriament al pagament del preu just no satisfet pel beneficiari -d’acord amb la seva pròpia doctrina-, això no la legitima a recórrer judicialment l’acord del Jurat d’Expropiació de fixació del preu just, quan concorre amb un beneficiari diferenciat en el procediment expropiatori, ja que aquest acord només afecta a la relació entre el beneficiari i l’expropiat.
No obstant, respecte la segona qüestió d’interès cassacional, admet que sí que ostenta legitimació activa l’administració expropiant que pretén recórrer l’acord de fixació del preu just, quan aquest hagi estat dictat en execució de la sentència recaiguda en un procés en el qual la mateixa administració expropiant fos part com a codemandada (com és el cas suscitat en les actuacions).
Així doncs, havent fixat la referida doctrina cassacional, l’Alt Tribunal acorda estimar el recurs de cassació interposat per l’Ajuntament de Las Palmas, revoca la inadmissió del recurs contenciós, i ordena que prossegueixin les actuacions del recurs contenciós a la Sala del TSJ de les Illes Canàries.
