El Tribunal Suprem estableix que la manca d’informe o memòria de sostenibilitat econòmica en la tramitació de qualsevol instrument de transformació urbanística, sempre que contemplin la instal·lació d’infraestructures de sufragament o manteniment públic, comporta la seva nul·litat.

En el recurs de cassació resolt pel Tribunal Suprem (TS) s’impugnava el Pla General d’Ordenació Supletori de Teror (Las Palmas de Gran Canaria) per haver estat aprovat sense l’informe o memòria de sostenibilitat econòmica exigit per l’actual article 22.4 del text refós de la Llei del sòl, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 7/2015, de 30 d’octubre.

En aquest sentit, la qüestió que presentava interès objectiu per a la formació de jurisprudència consistia en determinar si tots els instruments de planejament urbanístic han de contenir l’informe o memòria de sostenibilitat econòmica a què es refereix l’esmentat article 22.4 del text refós de la Llei del sòl, i, en cas afirmatiu, si la seva omissió vicia de nul·litat l’aprovació definitiva del referit instrument.

El TS conclou que procedeix l’elaboració del referit informe o memòria de sostenibilitat econòmica en la tramitació de tots els instruments d’ordenació de les actuacions de transformació urbanística, amb independència del grau de generalitat d’aquests instruments, sempre que contemplin la instal·lació d’infraestructures que hagin de sufragar o mantenir les Administracions públiques; havent de declarar-se la nul·litat de tals instruments quan s’ometi aquest informe o memòria.