El Tribunal Suprem estableix que, quan es produeix una correcció del valor cadastral en el marc d’un procediment d’esmena de discrepàncies, es pot sol·licitar la devolució d’ingressos indeguts dels darrers quatre anys, encara que la resolució del Cadastre no produeixi efectes retroactius. Sentència del Tribunal Suprem núm. 646/2020, de 3 de juny.
En la sentència núm. 646/2020, de 3 de juny, el Tribunal Suprem es pronuncia sobre la possibilitat de sol·licitar directament la devolució d’ingressos indeguts, en concepte d’IBI i d’IIVTNU, en ocasió de la modificació del valor cadastral d’una parcel·la acordada en el marc del procediment d’esmena de discrepàncies regulat a l’article 18 del Text refós de la Llei del Cadastre Immobiliari, sense necessitat d’instar la revisió de les liquidacions dels impostos, fermes i consentides.
La regulació del procediment d’esmena de discrepàncies i de rectificació de les dades cadastrals d’un immoble (art. 18 TRLCI) estableix que la resolució que es dicti en aquest procediment “tendrá efectividad desde el día siguiente a la fecha en que se acuerde”. I això significa que, si en aquest procediment es modifica el valor cadastral d’un immoble −perquè es corregeix la seva superfície, per exemple−, el nou valor cadastral només produirà efectes a partir de l’exercici següent a la data en què s’acorda la modificació i serà des de llavors que els impostos que es calculen sobre la base del valor cadastral (IBI, IIVTNU) utilitzaran com a referència el nou valor cadastral resultant del referit procediment.
Però què succeeix amb els impostos satisfets amb anterioritat sobre la base d’un valor cadastral erroni? Fins ara, podia succeir que, davant la petició de devolució d’ingressos indeguts, l’Administració respongués denegant-la, per considerar que les anteriors liquidacions tributàries dels impostos eren fermes i consentides i que no procedia la seva revisió per no concórrer cap dels pressupòsits legals per instar-la i acordar-la.
No obstant, en la sentència que es comenta, el Tribunal Suprem arriba a una conclusió diferent de l’anterior i fixa com a doctrina que és procedent sol·licitar la devolució d’ingressos indeguts per reclamar la quantitat satisfeta de més dels impostos que es calculen sobre la base del valor cadastral (IBI i IIVTNU), si el seu valor cadastral és modificat en un procediment d’esmena de discrepàncies, encara que les resolucions que es dicten en aquest procediment només produeixen efectes cadastrals des del dia següent a la seva data d’adopció (art. 18 TRLCI).
El Tribunal Suprem conclou que, si bé en l’àmbit de la relació cadastral, l’esmena de discrepàncies es projecta cap al futur, no pot afirmar-se que aquest efecte es traslladi d’igual forma als efectes fiscals. És a dir, el fet que el valor cadastral resultant d’un procediment d’esmena de discrepàncies projecti efectes cap al futur en l’àmbit purament cadastral, no significa que s’hagi d’admetre la licitud d’un deute tributari basat en un valor que després és declarat erroni per l’Administració.
Així mateix, el Tribunal conclou que, denegar la devolució d’allò abonat en excés, fonamentant aquesta denegació en el fet que els valors cadastrals es rectifiquen sense efectes retroactius, quan s’és conscient que, a conseqüència de l’error que ha sigut rectificat, s’ha satisfet una quota superior a la deguda, trenca amb el principi de capacitat econòmica i, si consta un terme de comparació vàlid, com és el cas, també trenca amb el principi d’igualtat, sempre que l’error que s’esmena ja existís en els períodes a què es refereixen els ingressos que es consideren indeguts.
I, finalment, el Tribunal Suprem conclou que el procediment de devolució d’ingressos indeguts (art. 221 LGT) és l’instrument jurídic idoni per recuperar l’excés satisfet dels impostos calculats sobre la base del valor cadastral, quan com a conseqüència d’una resolució administrativa posterior a la seva liquidació aquell valor resulta disconforme amb el valor econòmic o la realitat física o jurídica de l’immoble.