El Tribunal Suprem modifica la seva jurisprudència i admet la impugnació indirecta dels plecs de clàusules administratives particulars en dos supòsits excepcionals.
Per mitjà de la sentència número 398/2021, de 22 de març, el Tribunal Suprem ha reconegut la possibilitat d’impugnar indirectament els plecs contractuals, a diferència del què havia predicat fins a la data.
La sentència analitza el supòsit de fet en què la mercantil “Contenedores Escor Vitoria, SL” impugna indirectament uns plecs contractuals d’un contracte de serveis perquè no contenien les regles de valoració de les ofertes, deixant-les sota el criteri de l’òrgan adjudicador. Aquest fet vulneraria el principi d’igualtat, segons defensa la recurrent.
A partir d’aquí, el Tribunal Suprem es qüestiona si una vegada s’accepten els plecs contractuals aquests poden ser atacats indirectament quan s’impugna l’acord d’adjudicació i, si és així, per quines causes o motius.
Doncs bé, tot i que inicia el seu discurs recordant que existeix jurisprudència consolidada que estableix que els plecs són la llei del contracte i que si no s’impugnen en el termini establert queden convalidats, afegeix un primer matís que deriva de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, de 12 de març de 2015, assumpte C-539/13 (en endavant, sentència eVigilo).
La sentència eVigilo determina que el termini per impugnar els plecs d’un contracte s’inicia quan el demandant té coneixement de la infracció o hauria hagut de tenir-lo. És a dir, admet la impugnació extemporània dels plecs si aquests resulten obscurs i incomprensibles als ulls d’un licitador informat i diligent.
A banda d’aquesta primera excepció, el Tribunal Suprem entén que la causa de la il·licitud dels plecs (l’absència de les regles de valoració de les ofertes) ha d’integrar-se en els motius de nul·litat de ple Dret i que aquesta ha de ser tractada com una excepció a la impossibilitat d’impugnar indirectament els plecs d’un contracte.
En conclusió, el Tribunal Suprem admet la impugnació indirecta dels plecs rectors de la licitació, consentits, per no haver-se impugnat directament, en dos supòsits: (1) si aquests no van ser impugnats en el moment oportú perquè no es van comprendre les condicions de licitació, i (2) si incorren en un motiu de nul·litat de ple Dret. Ara bé, també estableix que aquestes dues circumstàncies hauran de ser provades i s’apreciaran de manera excepcional i restrictiva.
