Sentència del Tribunal Constitucional número 209/2015, de 8 d’octubre. Aquesta sentència resol el recurs d’inconstitucionalitat plantejat en relació amb els apartats a) i c) de l’art. 4.2 de la Llei 2/2013, de 29 de maig, de renovació i modernització turística de Canàries, i tracta un supòsit, freqüent, de col·lisió entre la lliure prestació de serveis i les possibles limitacions —urbanístiques i mediambientals— que el legislador pot establir en exercici de les seves potestats.
Per una banda, l’article 4 de la Llei 2/2013 establia que només s’atorgarien autoritzacions prèvies per a places d’allotjament turístic a les Illes de Lanzarote, Fuerteventura, Gran Canaria i Tenerife quan aquestes tinguessin per objecte la nova implantació d’establiments en determinats supòsits, entre d’ells, els que preveien els apartats impugnats: “a) establiments hotelers amb categoria…